Rajoy avisa que no negociarà sobre la sobirania

Madrid.No hi ha cap marge per negociar amb Espanya un nou estatus per a Catalunya. Ni consulta ni cap alternativa. El president espanyol, Mariano Rajoy, va donar ahir un cop de porta a les esperances dels que veien una escletxa en el mur de la Moncloa per al diàleg amb la Generalitat. Va enterrar la tercera via i va marcar les línies vermelles d'una hipotètica reforma de la Constitució que ell no vol. Si s'obrís un nou període constituent, els dos primers articles de la carta magna serien intocables. "La sobirania nacional no és negociable", va sentenciar.

Rajoy ahir no es va moure del guió que va establir el dia que va néixer el procés català però va parlar amb una claredat sorprenent en ell, més quan els últims dies s'havia alimentat des del mateix entorn presidencial la possibilitat d'obrir un diàleg més sòlid amb Catalunya, donant força a la tercera via que defensa el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. S'explicava que estaven en el preàmbul de les negociacions i es feia creure que les pressions del món empresarial català havien provocat que Rajoy es rumiés el seu immobilisme i s'obrís a parlar -no a pactar- sobre les qüestions tabús. Però no, el president espanyol va dedicar ahir més temps que mai al conflicte català per tancar la porta a qualsevol aspiració sobiranista.

Montilla pregunta

El senador de l'Entesa i expresident català, José Montilla, volia saber si realment s'havien obert les converses amb Catalunya -com s'insinuava- i quines eren les intencions de l'executiu del PP per evitar el trencament amb Espanya. Montilla li va exigir fets i li va recordar que modificar la Constitució era una sortida per resoldre el conflicte.

Rajoy, amb un to clar i tallant va respondre: "Plantejar una reforma de la Constitució per donar satisfacció a algú que no se sent satisfet amb aquesta reforma és un gran error". El president espanyol enterrava amb aquesta reflexió la tercera via proposada per Pere Navarro, avalada per la direcció del PSOE amb la Declaració de Granada, que proposa reformar el text constitucional per donar-li un caràcter federal per encaixar millor Catalunya dins Espanya.

Per què va dir Rajoy que no satisfaria al president de la Generalitat, Artur Mas, amb la reforma de la Constitució? Perquè el PP mai donarà suport a cap canvi que afecti els dos primers articles de la Constitució, que són els que -des de la seva òptica- s'haurien de modificar per poder fer una consulta pactada en la qual només votessin els catalans.

Els articles estableixen textualment: "La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat" i "la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles". Més clar, l'aigua.

Per a l'executiu de Rajoy obrir el diàleg amb Catalunya vol dir únicament pactar un nou sistema de finançament perquè segueixi sent "la locomotora" d'Espanya. Ni tan sols, a dia d'avui, significa dotar Catalunya del pacte fiscal que es reclamava des de la Generalitat abans de l'11 de setembre del 2012. La Moncloa no vol pactar cap tracte especial amb el govern català perquè suposaria una nova revolta dels barons populars. Aquest desgast intern no li surt a compte perquè per impulsar un nou model de finançament els vots catalans ja no són imprescindibles com eren quan es van negociar sistemes anteriors.

Única prioritat: l'economia

Rajoy manté el seu full de ruta i no vol perdre el temps amb la consulta. La seva única prioritat és l'economia. Va recordar que en el seu programa electoral no hi constava la reforma de la Constitució per canviar les regles del joc. Ara i llavors el seu objectiu és acabar amb la crisi i crear ocupació. I en el tema català no hi vol entrar.

Montilla va advertir Rajoy que si no aconsegueix resoldre el conflicte català es trobarà amb una declaració unilateral d'independència del Parlament com li va etzibar fa unes setmanes en el Congrés el president d'Unió. Rajoy, com va fer a la cambra baixa, no va donar importància a l'advertència i simplement va utilitzar les reflexions de l'expresident de la Generalitat per burxar amb les diferències provocades pel dret a decidir entre el PSC i el PSOE.

El senador socialista va carregar contra l'immobilisme presidencial, tot i que Rajoy va dir-li clarament que no donaria suport a la reforma constitucional proposada pels socialistes i sobre la qual, teòricament, hauria estat debatent les últimes setmanes amb el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Rajoy va recordar a tots els que no pensen com ell -tant als sobiranistes catalans com als defensors de terceres vies- que la mateixa Constitució posa al seu abast els instruments per canviar les coses. Els va convidar a explorar aquest camí, però deixant ben clar que no tindrien altre destí que la frustració, perquè mentre ell sigui president i el PP tingui la majoria absoluta al Congrés no acceptarà que es qüestioni Espanya o la seva sobirania.

El PP balear es radicalitza per la llei de símbols

El PP balear va haver de radicalitzar ahir les seves posicions per justificar la llei de símbols, la norma que prohibeix penjar llaços a les escoles en defensa de la llengua catalana i que ja ha superat el primer tràmit al Parlament gràcies al fet que els populars van rebutjar les esmenes a la totalitat presentades pels grups de l'oposició. El debat, molt tens, va estar marcat per l'intent de la presidenta del Parlament balear, Margalida Durán, de fer retirar als diputats del grup Més el llaç amb les quatre barres que van penjar, primer a la tribuna d'oradors i després davant dels seus escons. Durán va enviar en tres ocasions un funcionari de la cambra perquè retirés el llaç i, fins i tot, va amenaçar de fer fora del ple els diputats de la coalició, però no va aconseguir que retiressin el símbol. La decisió de la presidenta va provocar que l'oposició l'acusés de protagonitzar "l'atemptat més gran que s'ha vist mai al Parlament contra la llibertat d'expressió". El discurs del PP es va basar a vincular els llaços quadribarrats que es van penjar a les escoles per defensar el català amb la senyera i, a partir d'aquí, van defensar la bandera de les Balears per poder reivindicar que la segona és el símbol oficial i que la primera pretén substituir-la.