Rajoy pretén un vot massiu al PP per enfortir el govern
El president fa una crida contra els partits petits per ser fort a Europa i “perseverar” en les reformes
Madrid“Els experiments, ni amb gasosa. Però ara ni amb sifó”, va avisar la presidenta aragonesa, Luisa Fernanda Rudi, a les 2.400 persones que, segons va dir, es van aplegar en el primer acte de campanya del president espanyol, Mariano Rajoy. En les eleccions del dia 25 no només se la juga el PP, sinó també el govern espanyol: és la primera cita a les urnes d’àmbit estatal des del 2011. Per això, l’objectiu dels populars és mobilitzar al màxim el seu votant tradicional i confiar que una forta abstenció passi factura als seus rivals socialistes.
El cap de l’executiu espanyol va posar el focus en la temeritat, a parer seu, de fer confiança a partits petits. Aquesta vegada els conservadors tenen competència per la dreta i no és hora per “pessigar” un partit -el seu- per la manera com està fent les coses. Per Rajoy és el moment d’un vot massiu al centredreta espanyol per poder tenir ell més “influència, força, oportunitats i capacitat per resoldre problemes” a la Unió Europea.
Conscient de l’altíssima abstenció que pronostiquen les enquestes i del malestar en una part dels seus electors per la gestió que està portant a terme, els va recordar que és a Brussel·les on es remenen el 75% de les cireres, en forma de negociacions que acaben sent lleis estatals. “El 2012 jo hi vaig viure”, va exagerar. I allà és on, assegura, va poder evitar el rescat (pel rescat bancari, bona part del qual no es tornarà als contribuents, va passar-hi com sempre de puntetes).
Arias Cañete, comissari europeu
Els populars volen ser forts a la delegació del PP europeu per ser-ho després a la Comissió. Ahir, a Saragossa, va donar per fet que el candidat del seu partit, Miguel Arias Cañete, no es quedarà com a cap de files de la delegació a l’Eurocambra sinó que acabarà sent comissari, substituint el socialista Joaquín Almunia: “Serà un dels polítics més importants a les institucions europees”, va reconèixer.
El vot, però, té un doble objectiu: blindatge a la capital comunitària i aval a les reformes que està posant en marxa la Moncloa. El president espanyol va carregar contra l’esquerra per donar-li lliçons sobre “com aixecar la casa” després d’haver-la “ensorrat”. Com si fos una classe per preparar unes oposicions, va repassar els indicadors que suposadament confirmen la “recuperació” econòmica i va demanar als simpatitzants que facin d’“agents electorals” i els expliquin arreu. Una victòria a les urnes, va dir, servirà per “perseverar” en aquest camí. Va prometre que aquest mes i el que ve hi haurà bones notícies.
Els socialistes temen que això es tradueixi en una nova retallada de 20.000 milions d’euros, passats els comicis. “Rajoy ha enviat a Brussel·les un pla però els comptes no surten”, va avisar el secretari d’organització del partit, Óscar López.
L’estratègia del PSOE passa per intentar promoure una gran mobilització que combati la temptació de molts electors a quedar-se a casa el dia 25 amb l’argument, tan sentit, que tots els partits són iguals. El PP en té prou movent el seu electorat tradicional, esquivant el càstig.
Per lluitar contra l’abstenció, el gran enemic del centreesquerra, l’equip d’Alfredo Pérez Rubalcaba va posar ahir en marxa una campanya titulada No som el mateix. Es tracta d’una sèrie de cartells que, jugant amb el vermell i el blau, subratllen les diferències entre el PSOE i el PP. Paradoxalment, els colors de les imatges recorden la bandera francesa, el país on el govern del socialista Manuel Valls ha fet unes retallades socials que els conservadors espanyols aplaudeixen. El fantasma de la Gran Coalicióalemanya -que es podria estendre a Europa si de les urnes en surt un Parlament molt fragmentat- també va en contra del discurs electoral d’Elena Valenciano, la cap de cartell socialista.
Reivindicació bipartidista
En aquest intent per marcar perfil propi, el secretari general de la formació va ser a Castella i Lleó, on va fer mítings de petit format per explicar, a peu de carrer, que només si Europa canvia Espanya sortirà de la crisi. “Obama va encertar, Merkel es va equivocar”, va dir.
En canvi, els populars saben que han d’aguantar tant com puguin l’abraçada de l’ós als socialistes per desactivar l’electorat progressista o empènyer-lo cap a Esquerra Unida. “Jo no onejaria tan aviat la bandera de la mort del bipartidisme”, va dir ahir Arias Cañete. El seu argumentari passa per apel·lar al vot útil -com va fer Rajoy- amb el pretext de garantir l’estabilitat política en un moment de turbulències a la Unió Europea. Va carregar contra els governs de coalició, com el tripartit català, perquè acaben esdevenint un “regne de taifes”. Els populars saben que aquesta és una batalla discursiva en què el PSOE té poc marge de maniobra. Per diverses raons: perquè a Europa socialdemòcrates i conservadors tenen fortes aliances -IU els acusa d’haver votat plegats el 73% de mesures a l’Eurocambra-, perquè ara no reivindicaran en públic els acords amb independentistes i ecosocialistes, i perquè a la seva “herència” també hi ha sonores tisorades a la despesa.
Tot plegat fa que Valenciano ho tingui complicat per portar la iniciativa de l’agenda. A més, aquest cop a Catalunya el debat sobiranista desdibuixa la tradicional pugna dreta-esquerra amb CiU.
