POLS INSTITUCIONAL

Mas escenifica el seu xoc amb Rajoy plantant Santamaría

L'incident protocol·lari deixa en segon pla l'avís de Duran sobre una ruptura a CiU si hi ha plebiscitàries

El termòmetre de les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol va marcar ahir un nou repunt de tensió, simbòlic però rellevant. Un incident de protocol al més alt nivell va evidenciar el xoc institucional, en ple pols pel procés sobiranista engegat a Catalunya. L'escenari de la topada va ser un acte organitzat per la patronal Foment del Treball a Barcelona, en què el president de la Generalitat, Artur Mas, havia de coincidir amb la vicepresidenta de l'executiu central, Soraya Sáenz de Santamaría.

La cerimònia en qüestió era el lliurament de les medalles d'honor de Foment i els Premis Carles Ferrer Salat. Mas hi havia estat convidat per tancar l'acte, assumint així un rang preeminent en l'ordre protocol·lari dels parlaments. Així constava inicialment en el programa. Però tot va fer un tomb minuts abans d'iniciar-se l'acte del vespre, quan va transcendir que Mas no hi aniria, indignat amb un canvi d'última hora pel qual qui havia de tancar la ronda d'intervencions -i per tant presidiria la cerimònia- era la vicepresidenta. El motiu: Santamaría és per uns dies la presidenta del govern espanyol en funcions, pel fet que Mariano Rajoy és fora del país participant en la cimera iberoamericana que se celebra a Panamà.

"No havia passat mai que al president de la Generalitat no li deixessin presidir un acte a Catalunya", protestaven fonts pròximes a Mas per justificar el gest de deixar la seva cadira buida a la seu de Foment. L'entorn presidencial reconeix un precedent, l'any 2003, però en un context ben diferent: es tractava d'un acte organitzat per la Delegació del govern espanyol, en què prèviament s'havia pactat que Jordi Pujol cediria el tancament al llavors ministre Josep Piqué.

"Pressions" de la Moncloa

Segons la versió del Govern, les "pressions" de la Moncloa van acabar forçant la preeminència de la vicepresidenta espanyola. Més enllà de la lectura protocol·lària de l'incident, al Palau de la Generalitat hi veuen una intencionalitat política per relegar Mas. Entenen que ell és la màxima autoritat de l'Estat a Catalunya i li pertocava presidir l'acte.

Res a veure amb la versió del govern central, que insistia a remarcar que "la llei és molt clara" en establir que si el president espanyol està de viatge a l'estranger és la vicepresidenta qui assumeix les seves funcions. I, per tant, l'enrabiada de Mas no tenia cap altre sentit que el d'un gest "polític". Fonts del PP van atribuir la plantada de Mas al "moment de tensió política" i van indicar que feia "setmanes" que se sabia que Santamaría seria presidenta en funcions ahir arran de la presència de Rajoy a Panamà.

En la seva intervenció, Santamaría va omplir el discurs de conceptes vinculats al diàleg: concòrdia, entesa, col·laboració, lleialtat institucional i estabilitat van ser pronunciades en alguna ocasió. "Junts aconseguirem reptes que serien impossibles d'assolir per separat", va afirmar Santamaría, que va llançar una advertència davant d'un selecte grup empresarial en què destacava el president de Telefónica, César Alierta: "Només es valora l'estabilitat quan es corre risc de perdre-la".

En un discurs especialment pensat per al tipus d'auditori -silenciosament reticent al procés sobiranista-, Santamaría, ben escortada per la plana major del PP català, va oferir un marc de "lleialtat institucional" entre Govern, executiu central i ajuntaments catalans. "Cal governar creant certeses", va sentenciar.

El lloc de Mas en les cadires de les autoritats, a l'esquerra de Santamaría, el va ocupar el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, com a representant de la Generalitat. En el moment de la foto que ocupa la portada del diari, Puig -que va defensar "noves estructures d'estat" assolides de manera "pacífica"- s'havia aixecat per fer el seu parlament.

Duran queda en segon pla

La càrrega de profunditat que va llançar al matí el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, des del plató de Televisió Espanyola va quedar en segon pla per l'episodi del vespre. En una entrevista a Los desayunos Duran es va queixar de no haver estat informat del memorial de greuges que va presentar la Generalitat dimarts i, fins i tot, va considerar que no era "just" reclamar els diners que preveu l'Estatut en matèria d'inversions, perquè la sentència del Tribunal Constitucional ho va invalidar.

"Si m'arriba el document, me'l llegiré. L'he de conèixer per altres vies, no per la premsa", va reflexionar Duran. Fonts del Govern argumentaven que el document, amb segell de Presidència, va ser elaborat i discutit amb totes les conselleries. I Unió en té tres, entre les quals hi ha la del secretari general (Josep Maria Pelegrí) i la del president del consell nacional (Ramon Espadaler).

Les paraules de Duran arribaven pocs dies després que qualifiqués de "millorable" la seva relació amb Mas -divergeixen sobre el procés sobiranista- i després que hagi transcendit -així ho va publicar l'ARA divendres passat- que CDC ja avalua els riscos de trencar amb Duran. Al sotabosc de la federació apareix la remor de ruptura, tot i que pocs s'atreveixen a posar-hi data concreta i són molts els que alerten de les imprevisibles conseqüències del trencament enmig del moment polític actual català.

El líder d'Unió, però, té clar que la situació pot desembocar en unes plebiscitàries que obligarien a definir-se de manera clara sobre la independència. "Si hi ha un moment en què els plantejaments de CDC són insostenibles per a Unió, es podria produir el trencament. I al revés, també", va argumentar Duran, que va admetre la "incomoditat" democristiana davant d'una convocatòria electoral excepcional com aquesta.

La pregunta i la DUI

El gran debat que hi haurà durant els pròxims mesos a Catalunya versarà sobre la pregunta de la consulta. El líder democristià va insistir que una pregunta de o no a la independència "no generaria prou consens" entre els partits catalans, i va tornar a obrir la porta així a situar la tercera via dins del referèndum.

La declaració unilateral d'independència (DUI) que va brandar dimecres al Congrés per forçar Rajoy a dialogar va ser presentada com una qüestió apocalíptica: tindria "escàs valor jurídic" i deixaria Catalunya fora de la Unió Europea.

La cambra basca insta a autoritzar la consulta

El Parlament basc va instar ahir el govern espanyol a obrir immediatament un "diàleg imprescindible" amb la Generalitat per possibilitar la celebració d'una consulta perquè Catalunya pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur. A més, la cambra basca ha acordat reconèixer el poble català com a "subjecte polític i jurídic" sobirà tal i com recollia la declaració de la sobirania del 23 de gener a Parlament. La iniciativa la van impulsar els abertzales d'EH Bildu i la van secundar els nacionalistes del PNB. En canvi, PSE, PP i UPyD s'hi van oposar.

Pel PSOE, Catalunya es conformarà votant una reforma federal

La vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, va considerar ahir que els catalans es conformarien votant en un referèndum a nivell estatal per ratificar una eventual reforma federal de la Constitució. En declaracions a RNE, Valenciano va alertar que "els catalans el que volen és votar i estan convençuts que ho faran". "Ho podem fer d'aquesta manera, votar una reforma de la Constitució és votar, és decidir entre tots", va etzibar la dirigent socialista. I no només això, sinó que va anar més enllà i fins i tot hi va posar calendari: obertura de ponència constitucional per als dos anys que queden de legislatura espanyola i votació de la reforma constitucional que en sortís. La vicesecretària general del PSOE advertia que "per cada inacció del govern de Rajoy hi ha un augment de la pulsió nacionalista o separatista", i "és necessari aturar-ho". A més, també va alertar que una refundació del PSC com la que va reclamar el secretari del PSOE d'Extremadura Guillermo Fernández Vara seria "un desastre en termes electorals".

Més continguts de