MADRIDCada dia que passa l'estil de Rajoy s'assembla més al d'Aznar. Si a la llarga travessia a l'oposició el líder de la dreta espanyola desesperava amics i adversaris per la falta de determinació, un cop a la Moncloa ha optat per una contundència indiscutible. Ahir fins i tot Esperanza Aguirre l'hi va haver de reconèixer. Amb milers de persones protestant als carrers contra les retallades, el president del govern espanyol va optar per desafiar-los sense miraments: "Cada divendres continuaran les reformes. Divendres que ve també, i seran molt importants", va avisar a la clausura del congrés del PP de Madrid.
Superat el sobresalt de les eleccions andaluses, l'executiu estatal ha posat la directa convençut que ara és el moment de completar l'operació múltiple a cor obert per posar l'economia espanyola a punt per quan vinguin temps millors. Sense perdre de vista els mercats internacionals que controlen el crèdit -Rajoy no es cansa de recordar que l'any passat es van gastar 90.000 milions més dels que es van ingressar- els populars creuen que encara hi ha marge per encaixar el desgast de les mesures d'austeritat abans no arribi un nou cicle electoral.
A la Moncloa saben prou bé que les decisions que estan prenent per quadrar els números no agraden. Ni a l'esquerra, per la queixalada a la sanitat i l'educació pública, ni a la dreta, per les pujades d'impostos que suposen un incompliment flagrant del programa electoral i una traïció en tota regla pels sectors més ultraliberals. Ahir Rajoy va assegurar que no hi havia cap altra "alternativa" però que procurarà "no haver de tornar a fer aquestes coses en el futur", en referència a l'alça dels tributs.
"Entenc perfectament que moltes persones no puguin entendre en un moment determinat les decisions que estem prenent", va admetre, però no va sonar com una autocrítica amb propòsit d'esmena, sinó com qui agafa embranzida per tornar a la càrrega. "El govern no pot renunciar a prendre decisions".
Apujar l'IVA, culpa del PSOE
Conscient que l'anunci de la pujada de l'IVA per a l'any que ve ha estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència de part del seu electorat, va provar d'espolsar-se les responsabilitats i carregar totes les culpes al PSOE. A les files del PP -i de manera molt especial a la dreta madrilenya- costa de pair que en nom del pragmatisme Rajoy hagi travessat en poques setmanes la línia vermella que ell i el ministre Cristóbal Montoro havien fixat. Amb poques paraules va dir que si ara es veia obligat a incomplir el seu programa electoral era per l'herència rebuda, dos punts i mig més de dèficit del que exigia Europa. Als socialistes, clatellada: "No volen entendre que per sortir del pou avui cal fer el que ells no van fer perquè no s'hi van atrevir, no en van saber o no ho van voler. Sovint el que cal fer és el contrari del que ells van fer". Rajoy no perdona al secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que no hagi donat suport a la llei d'estabilitat pressupostària, que, entre altres coses, permet intervenir les comunitats autònomes que no controlin prou bé el dèficit.
No obstant, el discurs de l'austeritat inflexible que segueix defensant el president espanyol, fins ara emparant-se en les ordres que venien de Brussel·les i Berlín, comença a tenir algun degoter. L'agenda per estimular el creixement anunciada per la cancellera alemenya, Angela Merkel -que aprèn ràpid la lliçó de França, amb la previsible victòria presidencial del socialista François Hollande-, ha estat una finta que ha deixat Rajoy clavat al mig del terreny de joc. Per no quedar-se massa enrere, va limitar-se a dir que donarà "suport" a les iniciatives que provin de donar oxigen a l'economia europea, això sí, sense renunciar a "l'austeritat", que veu com la premissa bàsica per sanejar la situació.
Rubalcaba i l''últim mohicà'
"No sigui l'últim mohicà de l'austeritat", va exigir Rubalcaba a Rajoy, apel·lant al gir del centredreta alemany. A la clausura del congrés de les Joventuts Socialistes d'Espanya, el líder de l'oposició va constatar que s'obre una nova etapa a la política europea, més decantada a posar en marxa polítiques d'estímul, i va demanar al PP que no es quedi sol defensant en públic el contrari. Perquè, segons va dir, en privat ja els va bé que Brussel·les comenci a afluixar: "¿Qui li havia de dir, a la dreta espanyola, que estaria fent vots, això sí, secrets, perquè Hollande guanyi les eleccions diumenge?, va ironitzar el número 1 socialista.
Però de moment el cap de l'executiu espanyol manté inamovible el full de ruta per "reescriure la història de la prosperitat" com ja va fer, segons va dir, el PP d'Aznar el 1996. Va assegurar que el 2013 serà "bastant millor" però va demanar al PP que li faci costat per explicar bé les mesures. Paradoxalment, el govern espanyol encara no ha decidit si hi haurà aquest any debat de política general, un bon moment per explicar-se. I on cal: al Congrés.
