Rajoy lliga la seva gestió al 25-M per mobilitzar el PP

Madrid“No és el moment de castigar un govern que porta Espanya pel bon camí”. La frase, que subratlla la lectura interna de les eleccions de demà, és del candidat del PP, Miguel Arias Cañete. És a dir, l’home que encapçala la llista electoral i que aspira a ser membre de la Comissió Europea, el govern de la Unió. Aquest fet demostra fins a quin punt ha penetrat en les files populars la idea que qui s’examina a les urnes és Mariano Rajoy i les seves polítiques. Objectiu: mobilitzar al màxim el partit -encara que sigui arraconant els temes europeus- per lluitar contra l’abstenció. Durant les últimes hores el PSOE ha sacsejat els seus simpatitzants assegurant-los que el triomf és possible, és a l’abast.

Els socialistes han acabat acceptant el terreny de joc que els proposaven els adversaris polítics: centrar-se en la gestió a l’Estat. Fins i tot ahir, en un acte a Madrid, el secretari general de la formació, Alfredo Pérez Rubalcaba, va parlar obertament del “plebiscit” que plantejava el president del govern i va demanar als ciutadans que ho aprofitin per dir-li no. Sap que demà ell s’hi juga menys que Rajoy. El seu partit té convocat un procés de primàries per elegir el candidat a la presidència del govern espanyol que suposarà, si no hi ha sorpreses, una renovació de cares. En canvi, el líder del PP encara té en perspectiva un any i mig de legislatura difícil.

La campanya dels populars ha estat, fins a l’últim dia, un intent de repetir el cos a cos propi d’uns comicis generals. Amb l’economia i l’herència rebuda com a argument principal, la direcció del partit ha fet un remake de la campanya electoral del 2011, que va suposar la derrota de Rubalcaba. “La part pitjor ja ha passat i el pitjor que li pot passar al país és tornar a les superades polítiques socialistes”, va avisar el cap de l’executiu al míting de tancament, a la capital espanyola. L’operació de repetir aquell esquema té riscos. El guió estava pensat per a uns quinze dies plàcids, previsibles, però el comentari d’Arias Cañete sobre les dones els hi ha complicat. La patinada va servir de pista d’aterratge per al punt fort de la seva contrincant, Elena Valenciano: les polítiques d’igualtat i les llibertats individuals.

La llei Gallardón, en joc

El que durant els primers dies de campanya incomodava els socialistes -reviure un duel com el que els va fer fora del govern- es va transformar, de cop, en una oportunitat per debatre temes socials. El PSOE assegura que la gestió econòmica de José Luis Rodríguez Zapatero ja no pesa com fa dos anys i mig, i ara hi ha noves qüestions sobre la taula que obren escletxes en la militància del centredreta. Per exemple, la llei de l’avortament.

Rubalcaba va aprofitar les últimes hores abans de la jornada de reflexió per recordar que, a diferència del 2011, ara és Mariano Rajoy qui governa. Després de denunciar el “masclisme i el classisme” del PP, va demanar un vot massiu perquè “no pugui continuar fent el mateix”. Va citar les retallades en educació i sanitat, la pujada d’impostos a les classes mitjans i treballadores, i el polèmic projecte del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Si demà a la nit els conservadors perden, va repetir, aquest text no sortirà del “calaix” on està desat. Altre cop la idea del plebiscit. El president del govern, en canvi, va accentuar el missatge que és la seva formació qui garanteix “el progrés, la unitat de la nació i el sistema de benestar”. Durant aquests dies ha defensat que només una força “moderada” com la seva pot assegurar uns serveis socials sostenibles gràcies a la contenció del dèficit i a l’equilibri dels comptes públics. Votar socialista, va avisar, és “tirar per la borda” els esforços que s’han fet fins ara.

Conseqüències “terrorífiques”

El bipartidisme sí que ha coincidit a l’hora d’apel·lar al vot útil. Una crida que es va intensificar significativament ahir: els socialistes mirant de reüll IU, i els populars, UPyD. Les formacions més petites han denunciat que la corrupció no ha format part del debat entre els dos grans partits, més enllà de les referències aïllades del centreesquerra als sobres i als paradisos fiscals.

El procés català, en un segon pla fora del Principat, ha aparegut de manera intermitent. Valenciano l’ha esquivat, esmentant només genèricament l’Europa sense fronteres de cap classe. Arias Cañete s’hi ha dedicat més. Ahir, a Barcelona, va qualificar de “terrorífiques” les conseqüències d’un estat català.

En una campanya tan poc convencional, la mobilització serà la clau d’un resultat incert.