Rajoy menysté la tercera via
Evita pronunciar-se sobre l'alternativa sobiranista de Duran i Navarro amb un "No sé què és això"
Madrid."Jo no sé en què consisteix exactament això de la tercera via". Amb aquest to displicent i una mica sarcàstic, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va tirar una galleda d'aigua freda als partidaris de la via intermèdia entre la independència i l'immobilisme, que defensen el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro. La bufetada arribava l'endemà que Duran i Navarro es reunissin per trobar una sortida que eviti "un xoc de trens" entre Catalunya i Espanya.
La notícia de la trobada va enxampar Rajoy de viatge oficial al Japó. En el seu primer contacte amb els periodistes, una de les preguntes que va haver de respondre feia referència precisament a la tercera via pregonada per Unió i el PSC. Amb la seva reacció, va tirar per terra les esperances de socialistes i democristians de bastir una alternativa. Sense la complicitat del govern central, la seva proposta és inviable. L'aval del PP és imprescindible per poder modificar la Constitució amb l'objectiu de trobar un encaix millor a les reivindicacions catalanes. La via federal compta amb el suport del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, però, si no s'aconsegueix arrossegar Rajoy cap a una sensibilitat més gran amb les aspiracions majoritàries de Catalunya, de poc servirà el diàleg.
Expectatives frustrades
Un dels motius d'esperança a què es podien agafar fins ara Duran i Navarro era la notícia que des de la Moncloa s'havia donat l'ordre d'indagar formules jurídiques que permetessin donar cabuda a un nou estatus per a Catalunya dins l'ordre constitucional. L'expectativa fregava la ciència-ficció, però des de l'entorn de Rajoy es donava a entendre que hi havia voluntat de resoldre el trencaclosques, un cop convençuts -suposadament- que una reforma del finançament autonòmic ja no seria suficient per desactivar el procés sobiranista. El conflicte ja no es pot solucionar a cop de talonari.
Al cap i a la fi -i amb tots matisos- el que semblava que s'estava estudiant discretament per ordres de Rajoy era una mena de tercera via descafeïnada, per sota de les demandes de Duran i Navarro però amb prou cara i ulls per ser valorada. Ara aquesta opció sembla que es fa miques. La reacció del president espanyol menystenint d'entrada la tercera via és encara més sorprenent si es té en compte que, a parer seu, l'únic que pot bastir ponts entre ell i el president de la Generalitat, Artur Mas, és Duran. No és cap secret que diferents personalitats de renom i empresaris amb interessos a tot l'Estat han fet mans i mànigues per fomentar un acostament entre els dos presidents. La majoria transmeten a Rajoy el seu neguit sobre el futur de tot l'Estat si no escolta Catalunya ni hi obre un diàleg.
Escletxes per a la consulta
Però Rajoy fa dies que ha deixat entreveure la seva negativa a avalar una consulta com la que vol Mas. I això malgrat les veus que en defensen la legalitat. Ahir, Francisco Rubio Llorente -que va ser president del Consell d'Estat i vicepresident del Tribunal Constitucional- va exposar en una conferència a Barcelona que no veu impossible la convocatòria d'un referèndum. Tan sols caldria reformar la llei de referèndums, segons el jurista, que va alertar que si Madrid es nega a facilitar-ho poden produir-se "alternatives d'efectes impredictibles", com unes eleccions plebiscitàries que derivin en una declaració unilateral d'independència del Parlament.
L'escenari dibuixat per Rubio Llorente no dista del que presenten la majoria de partidaris de la tercera via. Fa uns mesos era un pronòstic inimaginable a Madrid però ara es comença a sentir cada cop més als passadissos del Congrés. Rajoy n'és conscient. Però l'oferta alternativa que pot estar preparant no sembla que es pugui acostar a la tercera via de Duran i Navarro.
