EL POSICIONAMENT DE L’ESTAT
Política 01/10/2014

Rajoy exigeix renunciar al 9-N sense oferir cap alternativa

Admet que la reforma constitucional no és una prioritat per al PP

i
Joan Rusiñol
3 min
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es va referir ahir, al Senat, a Catalunya a preguntes de CiU i el PSOE.

MadridA Madrid, el PP i el PSOE saben que la suspensió cautelar de la llei de consultes i del decret del 9-N que ha fet el Tribunal Constitucional no posa punt final a res. Pels populars, però, és suficient per exigir una rectificació unilateral al president de la Generalitat, Artur Mas. Pels socialistes, ara s’haurien de començar a posar sobre la taula plans alternatius. És a dir, una reforma constitucional que el president espanyol, Mariano Rajoy, no pensa liderar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El cap de l’executiu es va referir a Catalunya durant la sessió de control al Senat, hores després de la decisió presa per l’alt tribunal. Tot i que l’anul·lació és un automatisme, sense entrar en el fons jurídic de la qüestió, la Moncloa s’hi va aferrar per acusar CiU de situar-se al marge de la llei. “És trist”, va dir en resposta al senador nacionalista Josep Lluís Cleries. Per això, va instar el Govern a “reflexionar” sobre el camí emprès. En un missatge gairebé preventiu va avisar, implícitament, que desplegar els preparatius de la consulta és “clarament incompatible amb la democràcia”. La filosofia política que impregna el discurs de Rajoy és que el marc legal, en aquest cas el text constitucional del 1978, permet el desenvolupament de la democràcia i no pas a la inversa. Els seus ahir el van ovacionar.

Després de la demostració de força de les institucions de l’Estat entre dissabte i dilluns en nom d’una sobirania suposadament indivisible, el president espanyol va assegurar a la cambra que “la Constitució no és un mur”. Cleries, en canvi, el va avisar: “La suspensió ens allunya encara més d’un Estat que no ens vol respectar”. El portaveu de CiU al Senat va contrastar la inflexibilitat de Madrid amb l’actitud de Londres respecte d’Escòcia: si el primer ministre britànic, David Cameron, va oferir la devolution max, Rajoy planteja la involution max, segons va assegurar.

Ni consens ni un rumb definit

Reforçat pels dictàmens del Consell d’Estat i per la suspensió del TC -en els dos casos per unanimitat- el PP no se sent en l’obligació d’oferir cap tercera via, malgrat que les veus que li demanen que abandoni l’immobilisme creixen fora de Catalunya, bàsicament des de l’esquerra. Però Rajoy, polític conservador, se sent còmode amb el model pactat a la Transició. “La Constitució és sinònim de democràcia, de llibertat, de drets fonamentals, de vot, i ha donat a Catalunya i altres comunitats el seu nivell màxim d’autogovern”, va defensar. Està convençut que ara toca exigir a tots els governants que senzillament la respectin i que, si volen modificar-la, ho facin pels canals previstos. Un procediment que implica haver de comptar sempre amb els grans partits espanyols. De fet, un dels peròsque Rajoy posa a la possibilitat de repensar l’entramat institucional és la falta d’un consens semblant al de fa 36 anys. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va alertar Mas que mantenir viu el procés sobiranista pot fer perdre la “situació de privilegi” que, segons afirma, tenen avui els catalans en comparació amb altres etapes de la seva història.

Responent al PSOE, Rajoy va deixar clar que no mourà peça a curt termini per trobar una sortida política al moment que viu Catalunya. Reformar la Constitució no és una “prioritat” per al seu govern. Ara bé, va tenir un gest cap als socialistes, que li han donat ple suport en la impugnació al TC, i els va prometre que els “escoltarà”. Demana, però, un rumb i uns objectius ben definits que ara ell no percep per enlloc.

La policia impedeix un acte de les JERC davant del Congrés

La plaça de les Corts de Madrid, davant del Congrés, és un lloc habitual de concentracions de tot tipus. Ahir un petit grup de membres de les JERC volien desplegar-hi una pancarta reclamant poder votar i mostrar unes urnes de cartró. Encara no havien arribat als tradicionals lleons de l’entrada de la cambra baixa quan els agents de la policia espanyola, amb empentes, els van fer recular fins al capdavall de la Carrera de San Jerónimo. A més, els van requisar una de les pancartes sense cap explicació. En aquella plaça, les forces de seguretat han permès actes de caire polític recents, com la presentació de la plataforma espanyolista Libres e Iguales.

stats