Rubalcaba cedeix i s’obre a donar veu i vot a la militància

MadridLa crisi econòmica -i la seva gestió- ha fet miques moltes coses. També una certa manera de fer política. Els partits cada vegada ho tenen més complicat per oferir plats precuinats al seu electorat. El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha experimentat en les últimes hores aquests canvis que acompanyen el lent però inevitable relleu generacional a la política espanyola. Dilluns va anunciar que deixava el càrrec i convocava per al juliol un congrés extraordinari, una operació que podia posar en qüestió les primàries obertes per elegir l’adversari de Rajoy el 2015. L’estratègia, però, no va convèncer amplis sectors de la formació i l’equip dirigent del carrer Ferraz es va veure obligat ahir a buscar una solució intermèdia per apaivagar la tensió interna: mantenir el congrés amb delegats però donar la veu sense intermediaris als 250.000 afiliats socialistes.

Els últims dos dies el malestar i la divisió han estat evidents. Per alguns, amb el nou procediment aprovat dilluns, el secretari general sortint provava de tutelar la seva successió en benefici de la presidenta andalusa, Susana Díaz. Per altres, en canvi, era l’estricta aplicació dels estatuts del partit per intentar reconstruir el projecte polític, molt tocat després de la derrota a les eleccions europees de diumenge: un 23% dels vots, els pitjors resultats de la seva història. La cruesa de les urnes és, precisament, el principal argument de les veus crítiques per reclamar un esforç especial d’obertura i participació a la societat. La irrupció amb força de noves marques electorals a l’esquerra, com Podem, sens dubte influeix en l’anàlisi que han fet del 25-M els tres principals aspirants a prendre el lideratge, al costat de la presidenta andalusa: Eduardo Madina, Carme Chacón i Pedro Sánchez, tots ells nascuts a la dècada dels setanta. L’exlehendakari Patxi López s’ha situat, de moment, en un pla més discret.

Eduardo Madina es postula

Madina va fer explícit el desafiament a la direcció -de la qual forma part- a primera hora del matí: “Només valoraré la decisió de presentar la meva candidatura a la secretaria general si l’elecció es fa per vot directe”. El reglament de la formació no ho preveu. En un congrés, qui vota són els delegats de cada federació (la d’Andalusia és la més nombrosa). A l’última conferència política del PSOE ja es va posar sobre la taula la possibilitat que fossin tots els afiliats els que escollissin el seu número 1, però el debat es va deixar per a més endavant. La proposta del diputat basc té, no obstant, un precedent a les pròpies files: l’elecció del líder del partit socialista a Galícia.

A mesura que avançava el dia, la bola de neu anava creixent. Es van sumar a la idea d’un militant, un vot una part important de les federacions (també el PSC i el PSPV) i altres possibles aspirants, com Pedro Sánchez, diputat per Madrid. L’entorn de l’exministra Chacón va assegurar que veu aquesta sortida com la menys dolenta en el nou escenari, si bé manté la convicció que s’haurien d’avançar les primàries, previstes al novembre. Clarament en contra d’introduir ara aquestes modificacions hi ha la vella guàrdia arrenglerada amb el felipisme. Els exministres Ramón Jáuregui, Manuel Chaves i Valeriano Gómez són partidaris de cenyir-se a la lletra dels estatuts. Si només voten els delegats, Díaz té el camí aplanat; si vota tot el partit, el resultat és incert.

Una consulta prèvia al congrés

Davant l’evidència que hi havia un pols obert amb la direcció, el líder del PSOE va començar a sondejar els barons territorials per conèixer de primera mà si tenien predisposició a obrir el congrés del 19 i el 20 de juliol a les bases. Fonts socialistes van assegurar que Rubalcaba creu que aquest és un “debat rellevant i pertinent”. Havia cedit a la pressió per intentar apaivagar una crisi que amenaçava d’anar a més.

Seguint l’exemple del partit a Galícia, la fórmula que en tot cas acabaria acceptant Ferraz passa per fer una consulta a la militància prèvia a la trobada dels delegats. Aquests serien, en última instància, els encarregats de traslladar els resultats dels seus territoris al conclave, on s’elegiria definitivament el successor. Allà també es decidiria la resta de l’executiva que haurà de liderar la nova etapa. El que sembla unànime és el compromís de mantenir el procés participatiu per triar, més endavant, el cap de llista. Tothom té clar, però, que si el nou secretari o secretària general vol ser el cap de cartell, té totes les possibilitats. Si finalment Díaz pren el timó, és probable que hi hagi una bicefàlia, ja que ella es mantindrà al govern andalús.

Abans de tot això, però, els pròxims dies, Rubalcaba convocarà un comitè federal que és on s’acabarà decidint quina forma tindrà el congrés: si obert o tancat.

Una fórmula assajada per ERC ja fa sis anys

L’any 2008, també enmig d’una forta crisi interna, Esquerra va optar per un model d’elecció com el que ara tenen sobre la taula els socialistes espanyols. Els militants independentistes van votar directament els diferents tàndems de president i secretari general que es van presentar per dirigir el partit, després del lideratge de Josep-Lluís Carod-Rovira. Van guanyar Joan Puigcercós i Joan Ridao. Dies després el congrés d’ERC va triar la resta de l’executiva i va fer el debat programàtic. Els resultats del 2010, però, van precipitar l’elecció d’un nou líder, Oriol Junqueras.