Els contraris del CGPJ a sancionar Vidal diuen que no hi havia relació entre la seva feina i la constitució catalana

Asseguren al seu vot particular que la fidelitat a les lleis espanyoles dels magistrats no té perquè esdevenir "adhesió militant"

ÁNGELES VÁZQUEZ / NÚRIA ORRIOLS

La setmana passada el ple del Consell General del Poder Judicial va decidir suspendre de sou i feina durant tres anys al jutge Santi Vidal per haver promogut la redacció d'una constitució catalana. Se l'acusa d'una falta molt greu per la “ignorància inexcusable” dels seus deures com a jutge, en concret, per vulnerar el deure bàsic de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic.

Malgrat que el magistrat va defensar el seu dret a la llibertat d'expressió i a desenvolupar les seves inquietuds acadèmiques fora de la seva activitat jurisdiccional, l'òrgan de govern dels jutges va imposar-li, dividit, el càstig. Els membres del CGPJ que es van oposar a la decisió del ple han emès un vot particular, conjunt, al qual hi ha tingut accés l'ARA.

En el vot particular es posa èmfasi en la jurisprudència existent sobre la vulneració dels deures judicials. Els magistrats (en minoria) del CGPJ consideren un requisit “nuclear” per a l'exigència d'aquest tipus de responsabilitat la vinculació entre l'exercici com a jutge i allò pel que se l'acusa. Per a ells, el compliment dels deures judicials no es pot “desdibuixar” fins al punt d'establir drets estatutaris i les consegüents sancions en la “vida privada” de jutges i magistrats.

La fidelitat a la Constitució

El vot particular al qual ha tingut accés l'ARA assevera que la interpretació que es fa de la infidelitat a la Constitució en al resolució contra Santi Vidal, té un sentit "molt diferent” a la jurisprudència constitucional. Afirmen que el Tribunal Constitucional ha considerat en nombroses ocasions que aquest deure “no implica una obligació d'adhesió ideològica” a la carta magna, sinó que es refereix al compliment de les regles de joc. En aquest punt, els juristes esmenten la sentència del TC sobre la declaració de sobirania del Parlament, en relació al dret a decidir. “La primacia de la Constitució no ha de confondre's amb una exigència d'adhesió positiva a la norma fonamental, perquè en l'ordenament constitucional no té cabuda un model de democràcia militant”, assenyala la sentència. Per tant, el vot particular no concep la fidelitat a la Constitució com la necessària defensa del seu contingut.

D'acord amb aquesta jurisprudència, afegeixen, “el magistrat expedientat podria tenir la seguretat que col·laborar en la redacció d'una constitució catalana o qualsevol proposta que suposés un canvi total o parcial de la constitució mai seria motiu de retret disciplinari”.

Diferencien aquesta particularitat de la Constitució espanyola d'altres textos constitucionals de països de l'entorn, com Alemanya, ja que alhora no conté cap “clàusula d'intangibilitat”. És a dir, no hi ha límits formals a la constitució que impedeixi que es reformi en qualsevol dels seus aspectes —altra cosa són les majories qualificades que es requereixen per determinades qüestions com la monarquia o la sobirania.

Magistrats del TC no recusats

Els juristes també fan referència explícita a la llibertat d'expressió, que el CGPJ considera que no empara Vidal en la seva redacció del projecte de constitució catalana. Asseguren que el “sistema de valors” instaurat el 1978 fa de la llibertat d'expressió un “problema íntim” al qual es reconeix la “més àmplia llibertat”. Apartada doncs la ideologia del control dels poders públics, afegeixen que “les idees que es professin no poden sotmetre's a enjudiciament” i que “ningú pot ser discriminat per raó de les seves opinions”. En aquest punt, citen la sentència del TC de l'any 2003 sobre la recusació del Parlament contra el president del Tribunal Constitucional: “Ningú pot ser desqualificat com a jutge per raó de les seves idees i, per tant, no resultaria constitucionalment possible remoure als magistrats recusats”.

També afegeixen que la Constitució “no imposa restricció a l'exercici de la llibertat d'expressió als membres de la carrera judicial”, sent la Llei Orgànica del Poder Judicial que estatutàriament només fa referència a una limitació: “No poder manifestar opinions que concerneixen a la seva funció com a jutge”.

“Atipicitat” del delicte

En el seu vot particular els magistrats defensen que la infidelitat a la Constitució és una sanció tipificada a l'ordenament amb uns requisits concrets per a ser aplicada. Asseguren que el legislador limita de “forma clara” l'àmbit en el qual s'aplica la infracció disciplinària de deslleialtat a la constitució, i afegeixen que amb Vidal no es donen aquests supòsits. L'article 417 de la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix les faltes molt greus per les quals es pot castigar els jutges i magistrats que incorrin en incompliments de les seves funcions. En aquest apartat s'estableix que l'”incompliment conscient del deure de fidelitat a la Constitució (…), quan així s'estableixi en sentència ferma”. Els juristes que emeten el vot particular constaten que en el cas del magistrat de l'Audiència de Barcelona no existeix sentència ferma que acrediti l'acusació.

En aquest punt, també fan referència al principi de “tipicitat”, que exigeix que hi hagi una descripció “concreta, precisa i inequívoca” de la conducta prohibida aparellada a la sanció. Així consideren que la interpretació que fa el ple del CGPJ en relació al comportament de Vidal resulta en termes de tipicitat “absolutament forçada i que no satisfà el principi de predictibilitat”.

Per aquestes raons, els magistrats asseguren que la participació de Vidal en la redacció d'una constitució catalana, les seves declaracions a favor del dret a decidir o la legitimitat de la desobediència civil, “s'han desenvolupat al marge de la funció jurisdiccional” i que, per tant, “no existeix indici de contradicció del deure de fidelitat de la Constitució".

Manca de proporcionalitat

En el vot particular també esmenta la “proporcionalitat” i l'”adequació” del càstig imposat a Vidal. Conceptes que relacionen la gravetat dels fets i la conseqüència sancionadora.

Els magistrats manifesten que les “referències genèriques a la gravetat” dels fets “no són suficients” per deduir la conveniència d'imposar a Vidal la màxima suspensió temporal —tres anys—, i més quan en els inicis de la deliberació la proposta realitzada pel ple partia d'un període de temps menor, asseguren. “De forma inopinada es va procedir es va sotmetre a votació la suspensió per tres anys”, denuncien els magistrats. Insisteixen que no hi ha indicis que la conducta de Vidal propiciï a la imposició de la màxima pena, ja que no existeixen queixes contra el magistrat —la investigació del CGPJ va ser iniciada d'ofici.

Conclouen el vot particular reclamant que una suspensió màxima requereix una motivació “exhaustiva” i una “interpretació restrictiva”. Una sanció d'aquestes característiques, diuen, “transcendeix de propi magistrat”: “Quan és producte d'una clara exasperació punitiva i es converteix en desproporcionada, té un impacte negatiu evident en tots els membres de la carrera judicial, provocant una sensació de vulnerabilitat als jutges i comprometen la seva independència”, sentencien.

Més continguts de