LA CONFESSIÓ DE L’EXPRESIDENT

Suborns per fer aflorar draps bruts de sobiranistes

Banca Privada d’Andorra identifica un sospitós d’haver “venut” les dades dels Pujol

L’exdirector del diari Abc José Antonio Zarzalejos publicava dissabte un article a Elconfidencial.comtitulat “Què cony és la UDEF?” L’Estat, senyor Pujol, en el qualsosteniaque l’Estat ha “consentit” el “comportament corrupte” de l’expresident català mentre mantenia una “suportable ambigüitat que no amenaçava la integritat de l’Estat”. Tot va canviar quan Pujol va decidir virar cap a l’independentisme. “S’ha acabat el joc de la ingenuïtat”, advertia Zarzalejos, perquè per “manejar la il·lusió popular del viatge independentista a Ítaca” s’ha de ser un “model de virtut i honradesa”. “En cas contrari, l’Estat es comportarà -en legítima defensa- com ho ha fet amb Jordi Pujol, que ara ja sap què és la UDEF”, la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la policia espanyola, concloïa.

L’article de Zarzalejos cobrava ahir tot el sentit en transcendir que les autoritats policials i fiscals espanyoles tenen en marxa des de fa dos anys un operatiu per trobar comptes ocults i informació compromesa de persones relacionades amb el moviment pel dret a decidir de Catalunya. I el cas Pujol en seria un clar exponent. Així ho revelava ahir el Diari d’Andorra, que citava diverses fonts bancàries que han admès que els serveis secrets espanyols han ofert diners a canvi d’informació sobre comptes no declarats a la Hisenda espanyola, en una operació estesa a altres paradisos fiscals com Suïssa i Liechtenstein.

El sospitós de “vendre” les dades

Segons la versió que publicava el Diari d’Andorra, la Banca Privada d’Andorra (BPA) -on els Pujol tenien oculta la suposada herència confessada per l’expresident- ha identificat el sospitós d’haver venut la informació a les autoritats espanyoles. Es tractaria d’un ex alt càrrec de BPA que provenia d’un altre banc al qual deu diners en compliment d’una clàusula contractual que fixava sancions si trencava unilateralment el contracte, com va fer per anar-se’n a BPA. Sempre seguint la mateixa versió, aquest ex alt càrrec esperava, de manera equivocada, que BPA l’ajudaria a esquivar la sanció, una situació que va enrarir la relació amb la cúpula de l’entitat bancària fins que el van acomiadar.

Davant el risc que el cas taqui la reputació de BPA, l’entitat bancària ha engegat una investigació interna per identificar si l’exdirectiu de qui sospita és realment l’autor de la delació. La llei de protecció del secret bancari d’Andorra preveu penes de fins a 3 anys de presó i multes de fins a 300.000 euros per la “vulneració malintencionada” del secret.

Altres versions, com la publicada diumenge a La Vanguardia, apunten que va ser la cúpula de BPA qui va lliurar a les autoritats espanyoles les dades dels Pujol davant el risc de perdre la llicència que li permet operar a Espanya mitjançant Banco Madrid. L’ombra de la UDEF, en tot cas, apareix darrere de l’afer.

Més continguts de