El president ha de tenir poderoses raons per tirar aigua al vi com ho ha fet aquest matí davant de Mònica Terribas, a pocs dies d'una Via Catalana que promet ser un èxit esclatant –i a la qual participaran, per cert, molts convergents desconcertats–. Després de dir per activa i per passiva que el procés és irreversible, ara sembla desprendre’s que a Mas li pesen més les pors, els inconvenients i les amenaces. Mas té por de córrer massa, i sobretot té por que ERC li prengui el seient, tal com vaticinen les enquestes. Per això, aparentment, està ara més receptiu als consells –o amenaces– de Duran, les elits econòmiques i el govern espanyol. No és casual que, tot just dimarts, Homs celebrés un "canvi de to" a la Moncloa. Un escenari nou comença a escenificar-se. I si Junqueras estripa la baralla? No dubto que el PSC i el PP estan disposats a sacrificar-se per tal que Mas pugui completar la legislatura i afrontar en millors condicions les eleccions del 2016... que ja veurem si seran plebiscitàries, i per plebiscitar què; enèsima partida guanyada per la coalició del seny... a menys que la Via Catalana faci saltar pels aires el tauler de joc.
