Ala majoria dels estats les grans formacions estan d'acord en els pilars nacionals sense governar plegats. Només ho fan quan l'aritmètica hi obliga o les circumstàncies són extraordinàries. De moment, no és el cas de Catalunya ni de CiU i ERC. L'executiu té estabilitat (pressupostos) i el principal partit de l'esquerra està ben posicionat a les enquestes. Uns i altres, a més, defensen el mandat de les urnes: la consulta. Fer canvis ara només interessa els que proven de construir contra rellotge realitats paral·leles parlant de fractures socials i debilitats polítiques. El govern d'unitat respon a una urgència col·lectiva i això arribarà, probablement, quan Madrid certifiqui l'últim no a la voluntat majoritària dels ciutadans. Serà el moment de la coalició del sí.
