BarcelonaVíctor Terradellas arriba al Parlament quan comença el torn de preguntes a Artur Mas. Entra al ple just darrere dels alumnes de l'IES Carles Rahola. El primer porta una samarreta del Che, el segon una amb el lema "Orgull dels vint anys" imprès. Són joves, són rebels, però mantenen una actitud respectuosa. Terradellas s'asseu a primera fila de la llotja de convidats, exactament a l'altura del cap de David Fernàndez, i recolza els braços a la barana de fusta que separa la llotja de l'hemicicle. Terradellas intercanvia somriures i cops d'ull al seu mòbil. L'aparell està protegit per una funda groga que crida tant l'atenció com ell davant les càmeres de televisió.
Terradellas és secretari de relacions internacionals de CDC. S'asseu exactament al mig d'un angle de visió que fa que les càmeres mostrin al país tot el que fa. I quan és el torn de paraula d'Albert Rivera, el que Terradellas fa és burxar-lo. Fer sorolls de desaprovació a menys de 2 metres d'on és Rivera. Aquesta no és una actitud acceptada al Parlament. Sorprèn perquè avui Ciutadans interpel·la el president Mas en un to correcte i absent de jocs de paraules per esverar els diputats. Aquest cop no diuen res fora de to, com sí que fa Pere Navarro, que assegura que el Govern ha optat per uns pressupostos que fan patir la gent a canvi de concedir la consulta a ERC.
La reacció des dels escons de Ciutadans és encarar-se a Terradellas, amb Jordi Cañas al capdavant. Durant un parell de minuts es pot seguir per televisió l'intercanvi de retrets. Més endavant, a Twitter, Rivera comenta l'enfrontament. Possiblement si Núria de Gispert hagués sentit Terradellas, l'hauria cridat a l'ordre, com fa amb les quatre senyores que durant el ple llueixen samarretes roses en defensa de l'Hospital de Viladecans.
Passar desapercebuts
El ple té moments de disc ratllat -sobretot quan s'ha de parlar de la consulta- i ho aprofito per fer-me les proves de diabetis que fan a la sala 10, un acció per a la prevenció de la diabetis. Núria de Gispert hi ha passat a primera hora del matí. Pregunto si és diabètica. Evidentment no m'ho pensen dir. Després demano visitar el jardí de la biblioteca del Parlament, el meu racó favorit de l'edifici. És un passeig de terra amb magnòlies i una escultura de pedra de Ferran Ventura, Els immolats . Una dona subjecta el cos mort d'un jove. Una rèplica de bronze es pot trobar al Fossar de la Pedrera de Montjuïc. L'escultura és al Parlament des del 1984, i és una donació de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, dels morts catalans durant el franquisme.
Tot això m'ho ensenya una empleada de la biblioteca, que em demana que no la identifiqui: "És que no sé si agradarà que surti en un diari. Aquí el millor és passar desapercebut".
