El daltabaix de la Corona impulsa la Segona Transició

BarcelonaEspaña. La Segunda Transición. Era el títol d'un assaig que el 1994 va publicar Espasa Calpe. L'autor era el rude cap de l'oposició i líder del PP José María Aznar. També la va defensar com a president, però no se'n va sortir. Els pactes de la Transició seguien donant de si. Qui també s'hi creia abocat era José Luis Rodríguez Zapatero el 2004: arribava al govern amb el trasbals de l'11-M, però amb el terrorisme d'ETA moribund; en un país que ja havia tastat l'alternança; amb el marc autonòmic esgotat, i amb una situació econòmica folgada que donava confiança i permetia que la feliç Espanya de l'euro i el totxo es cregués amb dret a cadira al G-8. Però no va ser prou valent. La seva limitada proposta de reforma constitucional no es va ni debatre, el PP es va atrinxerar i el mascaró de la seva Espanya plural, l'Estatut català, va ser un fiasco. Va segellar una pròrroga que ara uns quants temen pagar cara. Un any i mig després de la victòria de Rajoy, que mai ha flirtejat amb la Segona Transició, el daltabaix de la monarquia -un símbol d'unitat i continuïtat pel poder espanyol- pot obrir el meló. Un debat encara incipient i que, en funció de com evolucioni, pot interferir en el procés català cap a l'estat propi, que treballa amb l'horitzó del 2014.

Amb la infanta Cristina imputada i Iñaki Urdangarin arriscant-se a ingressar a la presó per la seva cobdícia amb l'instrumental Instituto Nóos, reobrir els pactes de la Transició i singularment el debat monarquia-república guanya vigència. A més, la Zarzuela es parapeta rere un gruixut mur de silenci que ho complica tot. Des de les tribunes influents de Madrid es demana que el rei o Cristina donin la cara. Però, segons el seu entorn, no ho faran. El monarca considera que n'hi ha prou a filtrar que se sotmetrà, amb molts peròs i valent-se dels seus privilegis constitucionals, a la nova llei de transparència. No donarà explicacions del seu patrimoni i només algunes dels diners públics que rep de manera directa i indirecta.

L'ombra del judici del 23-F

Del consens monàrquic o altres assumptes nuclears de la Constitució com el model d'estat se'n va separar IU primer i CiU després. Aquests dies ha fet el pas el PSOE acceptant fer el debat i criticant que la Zarzuela opini sobre la imputació trepitjant, des de l'última institució que ho hauria de fer, la independència judicial. Fonts socialistes temen que si la imputació s'arxiva sense més ni més la indignació creixi. "Tancar-ho com el judici del 23-F ara, sincerament, no seria bo", observen.

Fins fa setmanes encara eren partidaris de tapar vergonyes. Al febrer el PSOE i el PP atenien la petició de la Zarzuela d'evitar que els seus afers de corrupció fossin un dels temes del debat de política general. Rubalcaba i Rajoy, dos polítics de la Transició, ni en van parlar. El president va fer-se l'orni davant les invectives d'IU, PNB, ERC, BNG o Amaiur. I a mitjans de març tots dos van acordar també no furgar en els tractes del govern central i la princesa Corinna, l'"amiga entranyable" del rei que vivia com una reina a costa del patrimoni nacional espanyol.

Patrimoni de la dreta

L'afany de blindar la institució ha arribat, per exemple, a fer que des de l'octubre del 2011 el CIS no pregunti per la monarquia. El primer baròmetre en què suspenia (fet un mes abans que esclatés el cas Nóos) va ser també l'últim. S'hi evidenciava fins a quin punt criticar els Borbons ja no era un tabú i el seu suport venia cada cop menys de l'esquerra -que va ser clau per legitimar Joan Carles I- i més de la dreta.

Ahir mateix el secretari d'organització del PSOE, Óscar López, apostava per la reforma "en profunditat" de la Constitució i "obrir un nou temps". Hi treballa el partit (la direcció no vol la república però hi ha sectors que ho plantejaran) i els germans del PSC segueixen demanant que el rei abdiqui en el príncep Felip. Pere Navarro insistia ahir que l'hereu, que manté unes relacions més aviat fredes amb el seu pare, ha de liderar la Segona Transició.

Dirigents socialistes pronostiquen, a més, que una àmplia reforma constitucional federal, "abraci o no la república", seria una manera de cosir de nou el catalanisme -que aposta pel dret a decidir de manera unànime i per l'estat propi de manera majoritària- al projecte espanyol.

Ho comparteix IU. La formació de Cayo Lara, que s'engreixa a l'oposició gràcies a la crisi sistèmica del PSOE, ha encarregat a un grup de catedràtics concretar el model polític de la Tercera República. Deixen enrere la nostàlgia dels anys 30, són pràctics i ja pensen en si el model que convé és el d'un president plenipotenciari com a França o d'un de decoratiu com a Itàlia o Alemanya.

L'exigència de Segona Transició, que també alimenten sectors reaccionaris amb ànim involucionista, arriba, però, "en un moment molt delicat", com assenyala una angoixada font de l'alta judicatura espanyola: el còctel entre una monarquia que s'ensorra, una crisi econòmica que corroeix el benestar i ataca la cohesió social i la sensació de corrupció general pot ser explosiu. I Beppe Grillo no és tan lluny.