La qüestió catalana és, també, la qüestió europea. Davant la demanda de milions de ciutadans que, de manera pacífica, reclamen el dret a decidir a les urnes el seu futur, la Unió Europea ha de prendre partit. Saber quin és el grau de compromís dels principals governants en un debat que toca el moll de l'os de l'aprofundiment democràtic és un tema que transcendeix les fronteres catalanes. L'operació és arriscada però fa bé el Govern de posar Berlín i París davant del mirall perquè el seu reflex donarà pistes de quina UE tenen al cap. Ajudarà a triar amb més convicció el nou Parlament d'Estrasburg. Per això en els pròxims mesos caldrà insistir que la possibilitat de votar és un afer intern, és a dir, europeu. Madrid, en canvi, gesticularà per deixar clar que no accepta ingerències de fora. Aquest discurs obre una gran oportunitat per repintar el sobiranisme amb els colors vius de l'europeisme.
