El 2014 serà un any important per a la història d'Espanya. Catalunya decidirà el seu camí i, passi el que passi, res tornarà a ser com abans (per això cal una pregunta clara). Serà poc després que Europa hagi renovat el seu Parlament: la fotografia que en surti, probablement, ensenyarà una UE que dubta d'ella mateixa. Res indica, però, que Rajoy tingui intenció de rectificar el rumb per adaptar-se al nou paisatge: mantenir el ministre Wert és la metàfora d'un nacionalisme encarcarat que menysprea el dret a decidir i esgota la paciència de Brussel·les. Per sortir d'aquesta tempesta perfecta, la Moncloa ho fia tot a l'economia. No obstant, els dèficits democràtics comencen ja a ser evidents també per a la societat civil espanyola, la que va desentendre's de l'Estatut. Ara ha topat amb alcaldesses i presidents autonòmics elegits a dit, lleis sense consens i unes retallades amagades abans de les eleccions. La ciutadania espanyola té, el 2014, deures a fer. Deures d'exigència democràtica.
