La independència no qualla a la Vall d'Aran
La identitat pròpia, l'alta immigració i els xocs amb la Generalitat fan restar suports al procés català
ViellaLa Vall d'Aran no té clares les bondats de la independència. La davallada de CiU, molt superior que a la resta del país, i l'èxit aconseguit pel PP el 2012 demostren que en aquest assumpte l'Aran té una singularitat sociològica.
El blog d'anàlisi política El pati descobert concloïa el 26 de novembre que la Vall d'Aran era una de les quatre úniques comarques on queia el vot sobiranista. Les raons són múltiples. Començant per la història, res millor que recórrer al llibre de referència La Vall d'Aran (1995), de Llorenç Sànchez i Vilanova. Sànchez fa constant esment de la bona sintonia de la Vall d'Aran amb la Corona. D'un document del 1613 en destaca "la fidelitat i l'interès permanent que han demostrat els aranesos per no apartar-se d'Aragó i d'Espanya, i com aquests han trobat en tot moment la protecció i defensa dels reis". De fet, enguany es commemora el 700 aniversari de la Querimònia, document amb el qual Jaume II garantia un dret i privilegis històrics de l'Aran. En la Guerra de Successió, l'Aran va fer costat als Àustries, però, a diferència del Principat, "fou tractada pel que fa a l'aspecte polític amb consideració i fins i tot amb remarcada deferència", segons Sànchez i Vilanova.
Catalanisme i aranesisme
En la introducció del llibre, l'autor destaca que "el reconeixement explícit per part de la Generalitat que l'Aran es doti d'un règim administratiu especial segueix xocant en el pensament d'una opinió [catalana] que desconeix majoritàriament els fonaments històrics de què s'empara l'aspiració dels aranesos". Divuit anys després d'escriure's aquestes línies, una nova llei de règim especial per al territori de l'Aran va començar a debatre's fa una setmana al Parlament. El maig del 2012, en el segon congrés de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Oriol Pujol va fer un discurs simptomàtic de les suspicàcies que provoca la relació Catalunya-Aran. "Sé que a vegades, perquè hi ha una relació administrativa amb Catalunya, tendeixen a aparèixer friccions, desencontres. Però el catalanisme és qui millor entén l'aranesisme. Reflexioneu-hi, penseu-hi. No trobareu un company de viatge que pugui entendre millor les ambicions de l'Aran". Exemples de conflictes recents són la introducció de l'ós bru i el projecte fracassat de fusió de l'Aran i altres comarques en la vegueria de l'Alt Pirineu.
Alex Moga, alcalde de Viella i diputat al Parlament per CiU, respon de la següent manera a la pregunta de si creu que el sobiranisme català és més baix que en altres comarques: "L'Aran és un país que té la seva pròpia identitat. És una terra d'acollida que ha sabut d'una manera exitosa introduir un sentiment de pertinença a l'aranesisme com un exemple d'integració i respecte. Hi ha una part important de la societat aranesa que vivim amb intensitat, i molta, aquest procés català, però cal contextualitzar-lo en la població que hi ha a l'Aran, en la identitat i també en l'origen". Moga es refereix així a l'alta taxa d'immigració que ha tingut la Vall d'Aran des que el sector turístic i immobiliari es va consolidar com la mina d'or del territori, a la dècada dels 70. Només un 56% de la població aranesa -d'un total de 10.056 habitants- ha nascut a Catalunya, segons dades de l'Idescat. En el conjunt de Catalunya, el percentatge és del 63%.
Paco Boya, senador socialista i exsíndic d'Aran, és més explícit que Moga a l'hora de respondre al menor sobiranisme català: "Aran té una identitat pròpia i això fa que la reivindicació catalana passi per un filtre que dóna als aranesos una perspectiva diferent". Joaquín Puente, secretari general del PP local i primer tinent d'alcalde de Viella -on CDA governa en coalició amb el PP-, creu que "està molt arrelat el sentiment de ser aranesos i Catalunya influeix molt poc en el conjunt dels aranesos". El quid de la qüestió me l'ofereix Pepita D.P., una veïna de Les que treballa en una empresa de transport públic: "No tinc clar que els nostres privilegis millorin en una Catalunya independent respecte a ara, que formem part d'Espanya".
El discurs de la por i la immigració
Parlo amb dues araneses partidàries de la independència de Catalunya, Olga Espí i Mireia Boya. Espí té 29 anys, és de Garòs i llicenciada en educació social. Creu que "el sentiment nacionalista català és més baix perquè una part de la societat aranesa lluita per la singularitat de l'Aran, i l'altra, potser pel fet de l'alta immigració, se sent arrelada a Espanya". Boya, consultora mediambiental, de paisatge i professora de la UPF, és més contundent i assegura que el sobiranisme català a l'Aran "és clarament més baix, per no dir pràcticament inexistent". Les raons que esgrimeix són la gran taxa de població d'origen espanyol, el fet que "els partits no saben com tractar l'Aran" i també que el turisme que envaeix la vall és més espanyol que català: "El discurs de la por és present al món empresarial aranès". Segons les últimes dades aportades per l'estació Baqueira Beret, un 35% dels seus usuaris són de Madrid, un 25% catalans i la resta es divideixen entre la resta de comunitats de l'Estat i estrangers.
