Els jutges demanen modificar la llei per fer front a la corrupció
Proposen elevar les penes i ampliar el temps de prescripció dels delictes
ValènciaEls jutges degans de l’Estat van presentar ahir a València un document que inclou una bateria de mesures concretes per lluitar contra la corrupció i agilitzar els processos judicials que investiguen casos relacionats amb la gestió de recursos públics. Com a conseqüència del “context d’indiscutible desconfiança i alarma” ciutadana sobre el funcionament de les institucions i de la “multiplicació” en els últims anys dels casos de corrupció, els jutges proposen l’ampliació del termini de prescripció dels delictes, així com un increment de les penes i la introducció de nous tipus de delictes relacionats amb aquestes conductes.
A més de l’ampliació del termini de prescripció dels delictes de corrupció -que actualment està establert en cinc anys per a la majoria d’aquest tipus de delictes-, els jutges degans proposen en el document Reflexions per a la reforma del procés penal i la lluita contra la corrupció incrementar les penes de delictes com el tràfic d’influències, la prevaricació i les negociacions prohibides a funcionaris públics. Una altra de les mesures proposades és la introducció de noves figures delictives en el Codi Penal, entre les quals destaquen el finançament il·legal de partits polítics i l’enriquiment il·lícit o injustificat de càrrecs públics durant el seu mandat.
El document també recull la possibilitat d’agreujar les penes per a conductes que “indirectament emparen, oculten o faciliten la corrupció” -com seria el cas de no denunciar-la- i proposa limitar o prohibir la suspensió o substitució de la pena en cas de delictes de corrupció, “excepte en casos molt excepcionals i sempre condicionada a la devolució de les sumes malversades o apropiades”.
Aquestes mesures, anunciades en la cloenda de les XXIV Jornades de Jutges Degans celebrades des de dilluns a la Ciutat de la Justícia de València, no són més que una proposta, ja que hauria de ser el Congrés de Diputats qui donés llum verda a una reforma del Codi Penal.
A més de les mesures aplicables a l’àmbit judicial, els jutges van reclamar insistentment dotar de “manera immediata” de reforç els jutjats que ho precisen, “especialment si instrueixen causes de corrupció”. Una decisió que, en tot cas, tampoc competeix a l’administració de justícia sinó al ministeri, que és qui té la potestat de convocar més places de magistrats.
2.000 aforats a Espanya
En la línia de combatre la corrupció i abordar una “regeneració democràtica necessària” en la qual no tingui cabuda aquesta “xacra social”, els jutges suggereixen altres mesures, com l’especialització de jutjats de les audiències provincials i tribunals superiors de justícia autonòmics per instruir i jutjar delictes econòmics, eliminar la competència del tribunal del jurat per als delictes comesos per aforats i els relatius a la corrupció i que sigui sempre un tribunal professional el que jutgi aquests casos. A més, també es proposa revisar els aforaments dels polítics perquè a vegades “entorpeixen i alenteixen els processos”. Actualment a tot l’Estat hi ha uns 2.000 polítics aforats.
Davant les noves formes de delinqüència, els jutges creuen necessaris més mitjans per a la Fiscalia Anticorrupció i els grups dedicats a la recerca de la delinqüència econòmica i financera, la creació d’un cos de pèrits comptables al servei exclusiu dels jutjats i tribunals i fomentar la col·laboració amb l’administració de justícia d’Hisenda, el Banc d’Espanya, Patrimoni i la Intervenció General de l’Estat.
El degà dels jutges de Madrid, Antonio Viejo, va resumir les necessitats de la justícia en dos punts: la reforma d’un sistema processal “vuitcentista” -la llei d’enjudiciament criminal és del 1882- i més inversió, ja que representa un 1% dels pressupostos generals del 2014.
