L'hospitalet de LlobregatDarrere l'ampli somriure de Susana Díaz hi ha el poder del PSOE. Darrere l'esquena de Pere Navarro hi ha l'alè de la majoria del PSC. Navarro és un bon mitinguero, inversament proporcional a la seva grisor com a orador al Parlament. Tot anava com la seda ahir a la Farga de l'Hospitalet. Missatge clar i el públic a la butxaca. Navarro es trobava tan còmode que fins i tot interactuava àgilment amb els jubilats de primera fila. Fins que va decidir que havia d'explicar que per a la seva aposta federal "havia discutit vivament amb Susana". Darrere d'ell, la veu d'un militant va cridar: "I Susana tenia raó!" Navarro va fer una pausa, va somriure i va concedir al company: "Aquesta ha estat per l'esquena".
La massa militant socialista no vol aventures sobiranistes. Agustín Quintana és membre del PSC de l'Hospitalet. És un home gran, com un 80% dels assistents, que tenien més de 60 anys. Quintana seguia dempeus els discursos. Li ofereixo la meva cadira i aprofito per preguntar-li què faria ell amb els diputats rebels del PSC. La resposta: "Ja vaig enviar un missatge a Navarro explicant-li la meva medicina. Si no estan d'acord, que marxin del partit. Navarro em va respondre que calia dialogar".
Susana Díaz vol ser un clon de Felipe González. La seva entonació i els seus vibratos són un calc de González. Díaz té allò que cal per aspirar al màxim: dolçor estudiada i contundència gestual. La brusa que lluïa ahir era de safari. La gesticulació, la d'un karateka que trenca totxanes: quaranta minuts movent els braços verticalment, les mans esteses com una màquina de tallar el pa. Díaz fa tota la pinta de ser una dura rival. "Cal reconèixer el coratge que està demostrant Navarro amb la situació a Catalunya i al PSC", va cridar la presidenta d'Andalusia en indirecta referència al sector catalanista del PSC, absent ahir a la Farga.
Díaz jugava a casa. Només calia observar-la al final de l'acte, aclamada durant mitja hora per desenes de jubilats que la volien fotografiar i petonejar. El xou es repeteix anualment al cinturó roig de Barcelona quan arriba de gira el president de torn d'Andalusia. Com l'any passat amb Griñán, Navarro ho observava des de la barrera, disposat a compartir la fama quan l'hi demanessin. Encara a més distància, fent pinya, José Montilla, José Zaragoza i Miquel Iceta, la vella guàrdia del partit, ignoraven l'escena. El públic entregat va passar per alt algun moment demagog de Díaz, sobretot quan es va esplaiar a criticar la divisió interna al PP, com si el PSC fos una bassa d'oli i les primàries del PSOE no prometin ser una versió espanyola de La guerra de los Rose.
La intervenció de Navarro va tenir dos punts dèbils. El primer va ser quan va disparar contra el victimisme de CiU i ERC quan repeteixen que Madrid és culpable de tots els nostres mals. El problema és que l'apunt de Navarro va arribar pocs minuts després que Díaz acusés Alemanya com a causant de la sagnia social a Espanya. El segon error de Navarro va ser una mala construcció gramatical: "L'altre dia vaig anar al supermercat, amb el meu carro i la meva dona...". Segur que Navarro va adonar-se de seguida que la dona havia d'anar primer; sigui la de casa o Susana Díaz.
