La nostàlgia com a pretext

Quants joves espanyols tenen avui com a referents Adolfo Suárez, Santiago Carrillo i Miquel Roca? Probablement ben pocs. La responsabilitat és de l'statu quo que, per justificar el seu immobilisme, s'ha servit de la Transició fins a petrificar-la. Els que van començar fent carrera política a l'AP de Manuel Fraga ara s'esforcen a reivindicar la memòria de la UCD per frenar els tempos d'una hipotètica reforma constitucional. Però la societat es mou i Mariano Rajoy haurà de triar: o obre el meló l'any que ve com a contraoferta per als catalans -escenari improbable- o assumeix el cost d'un procés constituent -forçat- a Espanya un cop Catalunya hagi decidit. Davant del dilema, no seria estrany que el PP es veiés temptat a quedar-se quiet, mirant de reüll UPyD. Ara bé, la inacció cada vegada ven menys entre una ciutadania que exigeix respostes, disposada a enviar la nostàlgia riu avall, com si fos aquella estàtua de Lenin, baixant pel Danubi, que va filmar Theo Angelopoulos.

Més continguts de

El + vist

El + comentat