És oficial: ja podem sentir-nos europeus

BarcelonaL’estadística és addictiva i, a vegades, molt eloqüent. L’Ignasi, membre de la mesa del local electoral del carrer Balmes, m’explica que entre les 10.30 i les 14.30 han votat 260 persones. O sigui, 1,15 persones per minut. Vist des d’aquest punt de vista, la dada és prometedora. Quan hi vaig jo, a quarts de cinc, el ritme és clarament inferior. L’Ainhoa és periodista i vota acompanyada pels seus pares. No és militant ni simpatitzant. És una de les 5.197 persones sense cap relació amb el PSC que hauran votat a les primàries del PSC. “Durant una estona ens hem sentit europeus”, m’explica el senyor Esteve amb entusiasme. Al matí, en plena ebullició, Jordi Martí i Rocío Martínez-Sampere s’han trobat al local, i han coincidit amb Carles Martí. “I no s’han barallat”, rebla un interventor amb el sarcasme ben afinat. Doncs jo coincideixo amb Laia Bonet, hiperactiva i optimista, però prudent. “L’euro te’l pots desgravar de la declaració de la renda!”, explica l’Ignasi a un votant. Tot són avantatges, veig. Si la gent no va a votar deu ser perquè no li dóna la gana.

De camí al local electoral de Gràcia em trobo pel carrer amb l’Ignasi Giménez, alcalde socialista de Castellar del Vallès i vell col·lega de fatigues universitàries. Va amb el seu fill petit i la seva companya, que m’explica a qui ha votat. Però li guardo el secret, esclar. Al carrer Torrent d’en Vidalet han votat Isidre Molas, Antoni Castells i Anna Balletbò, com sempre fidel, segons m’expliquen, a la seva afició per la vehemència sonora. Aquí el recompte de vots és més rupestre. No em saben dir si la proporció és superior o inferior a l’1,15 per minut. Decepció total.

Cap al tard a la tercera planta de la seu del carrer Nicaragua, a banda de tenir un wifi de fireta, han inflat un grapat de globus vermells. No sembla que l’assistència de socialistes il·lustres i membres de l’executiva sigui massiva. “Anar a un funeral? No, gràcies”, em diu un destacat crític del partit. Home! Però si ha vingut el Manel Fernández, flamant candidat observador de les primàries. Comenta amb uns amics l’escarransida participació. Em faig il·lusions, qui sap si conforme avanci la festa deixa anar un dels seus mítics “ Cuidadito!” Comencen a arribar resultats provisionals. Josep Maria Sala es fa fotos amb un grup de militants pakistanesos de la candidatura de Jaume Collboni. A TV3 ensenyen imatges poc edificants de Ciutat Vella: immigrants fent cua per votar, però no saben què.

Arriben els resultats i les valoracions. Han votat 7.463 persones, quasi el doble que a les anteriors eleccions primàries del PSC. “Un èxit de convocatòria”, sento. I de cop també em sento europeu. Ja se sap que això de les primàries obertes és oli en un llum, tu. Exemple de transparència, medecina per a la democràcia, fàbrica desbocada de vots. 7.463. La resta és silenci.