La pilota era a la teulada d’Esquerra, i Oriol Junqueras l’ha rematat sense deixar-se intimidar per la pressió orquestrada en favor d’una llista unitària. L’accent social i regenerador permeten al líder republicà conservar el seu perfil, i la seva contínua picada d’ullet als indecisos pot servir per eixamplar la seva base electoral. Molts analistes, però, es pregunten per què el sobiranisme pot compartir marca electoral, govern i horitzó, i en canvi no pot unir esforços en una candidatura unitària; la resposta és que Junqueras vol seguir tenint les mans lliures per parlar -com va fer ahir- de pobresa, corrupció i un full de ruta que no deixa marge per a interpretacions o gradualismes. Ara li toca a Mas afrontar un dilema que no desitja: negociar unes eleccions sota les condicions del seu rival, o congelar el procés fins al 2016; la pilota torna a ser a la seva teulada. Però l’estira-i-arronsa no ha fet més que començar. El president sempre té alguna carta amagada. I Junqueras, que dijous a la nit visita els estudis de TV3, potser també.
