Com pot torpedinar el govern espanyol el 9-N?

La principal incògnita és si Rajoy farà servir la policia per impedir que s’obrin els locals de votació

Si, com tot apunta, el Tribunal Constitucional suspèn el procés participatiu del 9-N, la gran incògnita que s’obrirà és si el govern espanyol mourà peça per evitar que es posin les urnes i com pensa fer-ho. Des del Govern tenen clar que la impugnació d’aspectes concrets del procés participatiu, com ara les paperetes amb la pregunta, pot ser esquivada gràcies al compromís dels ciutadans i els més de 40.000 voluntaris que en el moment de la suspensió ja sabran què han de fer diumenge que ve perquè el dispositiu funcioni correctament. Admeten, però, que l’escenari es complicaria i adquiriria una nova dimensió si l’embat de l’Estat puja un graó més i aposta per intervenir l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució o bé la retirada de la competència en Mossos.

Partint de la base que es tracta d’un conflicte polític que el govern espanyol ha volgut emmarcar en l’àmbit judicial, l’actuació de Mariano Rajoy és a hores d’ara imprevisible. Fonts de la Generalitat veuen difícil que s’arrisqui a projectar una imatge d’enduriment contra Catalunya, però també tindria riscos de cara a l’opinió pública espanyola que Rajoy no donés cap instrucció per fer complir la decisió del TC.

Segons les fonts jurídiques consultades, no entra dins de la lògica -almenys acadèmicament parlant- que se suspengui un procés que el mateix Govern ha reconegut que no és una consulta homologable i el funcionament del qual està basat en el voluntariat. Tot i això, si el TC el suspèn, consideren que el govern espanyol podria actuar ordenant als funcionaris que no intervinguin -una ordre fàcil d’eludir tenint en compte que, segons fonts de la Generalitat, enlloc constaran quins voluntaris són funcionaris- i demanant que no s’obrin els col·legis electorals amb l’argument que són edificis municipals o públics.

D’entrada, la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, podria exigir via carta als alcaldes que no cedeixin espais municipals. Entitats com l’Associació Catalana de Municipis i l’Associació de Municipis per la Independència estan disposades a posar-se al capdavant i oferir assessorament jurídic als alcaldes per impulsar el 9-N igualment, tot i que caldria veure si hi ha alcaldes, majoritàriament del PSC, que es fan enrere un cop la suspensió sigui vigent. Davant la més que probable desobediència de la majoria d’alcaldes, el govern espanyol podria arribar a impulsar una ordre judicial perquè els Mossos impedeixin que s’obrin tant els instituts com els edificis municipals. Aquesta ordre l’haurien de donar cadascun dels jutjats territorials de Catalunya sobre els municipis que els corresponen, un tràmit que els juristes veuen farragós i dubten que arribés a temps. El govern de Rajoy, però, també tindria entre les seves possibilitats donar la instrucció a través de l’Audiència Nacional per englobar en una sola ordre tot Catalunya, però els juristes consideren que en aquest cas optaria per encarregar la missió a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Els Mossos i la llei

“Per fer complir la llei, no cal que enviïn la Policia Nacional. Ja tenim els Mossos, que la faran complir”, va etzibar ahir via Twitter el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. De fet, el conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va recordar divendres que els Mossos tenen la “plena competència” per garantir l’ordre públic i que en cap cas se’ls posarà en la tessitura de complir o no la llei.

Encara més complicada seria la retirada temporal de competència en Mossos que té la Generalitat, una decisió que hauria de passar pel consell de ministres i per l’aprovació d’un decret. Tot, però, des del punt de vista jurídic. Des del polític, tot és imprevisible.

El + vist

El + comentat