Un sol cap d'una oposició plural
Junqueras accepta un càrrec discutit i més propi del bipartidisme anglosaxó
BARCELONA"El sistema de partits a Catalunya i el sistema electoral comporten una pluralitat d'opcions, a diferència dels models britànic o americà, de circumscripció personal, que tendeixen a la bipolaritat i la simplificació de les opcions polítiques". Són paraules pronunciades agrament l'abril del 2004 pel llavors portaveu parlamentari d'ERC, Josep Huguet, molest per la creació per decret de la figura del cap de l'oposició per iniciativa del president Pasquel Maragall. Els republicans estaven en contra d'un càrrec que "no aporta res a la democratització real" i que ahir acceptava el seu líder, Oriol Junqueras, entre crítiques d'altres partits.
De fet, és una figura sobretot protocol·lària, que atorga a qui l'ostenta el dret a una interlocució prioritària amb el president i un tracte públic preferent, però poc més. En un inici, atorgava un sou de conseller a càrrec de Presidència, però ningú ho va acceptar, i ara només preveu el salari de president de grup, el que ja pertocava prèviament a Junqueras. Com als presidents parlamentaris del PSC, ICV, el PP i C's.
Com ja va assenyalar Huguet per desacreditar-la, és una figura "pròpia dels sistemes anglosaxons", i hi coincideix el politòleg de la UPF Toni Rodon. Existeix al Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda, el Canadà, Irlanda, Malta i Singapur, amb la idea que "els governs han de retre comptes de les seves accions" i el cap de l'oposició ho afavoreix. Al Regne Unit, de fet, no hi ha només un cap de l'oposició, sinó que a més és l'encarregat de nomenar tot un govern a l'ombra , amb un titular per ministeri, que fiscalitza i proposa alternatives. Com que és un sistema bipartidista, es pressuposa que el govern a l'ombra passarà a ser el real quan hi hagi alternança política. Rodon apunta que l'escenari actual no és el del 2004, quan era clar qui liderava l'oposició. "Ara dos diputats separen el segon del quart partit", recorda.
Tot i això, la polèmica ha perseguit sempre la figura. La sorpresa de Mas el 2004 va convertir-se en indignació el 2006 quan tampoc no va ser president. Llavors, Felip Puig no en va tenir prou amb el càrrec i el va anomenar "l'altre president". El 2010, tot apuntava que la renúncia de José Montilla a liderar el grup del PSC obriria la porta a la dos a les llistes, Montserrat Tura, a ser cap de l'oposició, però l'expresident va preferir Joaquim Nadal. Per això la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va exigir que la figura quedés vacant. "Naturalment exerciré i exercirem els nostres drets en plenitud en els termes que la legislació vigent permet", va respondre Nadal.
El PSC i ICV rebutgen Junqueras
I ara ressorgeix la polèmica al voltant d'un càrrec poc nostrat. Així, ICV ha registrat una proposició de llei que fixi que la plaça de cap de l'oposició quedi vacant quan el partit que l'hagi d'ocupar hagi firmat un acord de governabilitat amb l'executiu, com és el cas d'ERC amb CiU. Pel mateix motiu, el líder del PSC, Pere Navarro, reclama el càrrec per a ell. El també socialista Nadal, però, ho rebutja: "Em sembla malament que el que hi ha per llei algú altre s'ho vulgui atribuir per una altra via". "No per ser més dialogant ets menys oposició", afegeix qui durant dos anys va reunir-se amb Mas de manera discreta més cops dels que es van fer públics a causa del seu càrrec.
