BarcelonaÉs el dia de presentar pressupostos, la llei més important d'un govern. És el dia d'Andreu Mas-Colell, el conseller menys polític del Govern. "Els pressupostos són l'origen dels Parlaments a l'Edat Mitjana", recorda Maurici Lucena, portaveu del PSC i deixeble del professor Mas-Colell. Quan acaba l'intercanvi de propostes i retrets, Lucena s'acosta al seu antic professor i li dóna la mà. Mas-Colell és respectat, en part perquè continua actuant com un acadèmic, lluny dels focs d'artifici del polític professional. Es mou com el professor Tornassol construint una nau espacial a Sildàvia.
Mas-Colell parla en públic com si medités fórmules al seu despatx universitari. Durant el discurs s'atura per pensar, oblida que els diputats i els periodistes esperen que continuï parlant. Els parlamentaris somriuen. De vegades gesticula com en una coreografia d'una sarsuela, sobretot quan recolza la mà al maluc i fa ballar l'americana. Sembla com si arrenqués a cantar La verbena de la Paloma . Però no, descriu el comunicat de guerra de l'economia. Potser perquè parlar tanta estona l'esgota, o potser perquè el cansa fer l'esforç de ser pedagògic, de tant en tant deixa anar llargs sospirs. Després d'un d'aquests sospirs, els parlamentaris, de tots els partits, riuen. Riuen carinyosament, no hi ha malícia, però a ell el sorprèn. Sembla tan pendent dels números que no s'espera els riures. La seva reacció és el rampell del savi despistat. Calla, mira a un costat i a l'altre i diu: "Bé, no sé [què passa]". Els diputats tornen a riure.
Mas-Colell i Lucena se les tenen cordialment. Només en un parell d'ocasions cauen en recriminacions gratuïtes entorn el debat sobiranista. Lucena lamenta que la Generalitat destini tants diners a qüestions per ell secundàries com les subvencions als mitjans o al Tricentenari del 1714, entre d'altres. Ho diu de passada, sense destacar-ho com una catàstrofe, però Mas-Colell ho aprofita per posar la falca i dispara amb el Tricentenari: "Vostè diu que no hem de commemorar el 1714. Miri, és una qüestió de mínima dignitat". Immediatament, Lucena es pren la revenja: Mas-Colell havia demostrat no saber qui és l'escriptor andalús Chaves Nogales, citat pel portaveu del PSC. "Em sorprèn que no l'hagi llegit. Potser és que últimament només llegeix autors catalans", li etziba Lucena.
Tres escenes per un país
Abans de la pausa per dinar es produeixen tres esdeveniments simultanis reflex de les necessitats de la Generalitat. El polític: Mas es reuneix amb els alcaldes signants de la Declaració de Vilassar de Dalt pel Dret a Decidir; l'econòmic: Felip Puig es reuneix amb el comitè d'empresa d'Alstom, que afronta un ERO temporal, i el social: el suport dels patricis catalans al Procés, simbolitzat per la presència de la senyora Cendrós, àvia de David Madí i vídua de Joan Baptista Cendrós, fabricant de la famosa crema facial Floïd. Cendrós va ser un dels fundadors d'Òmnium, un dels pocs grans burgesos que durant el franquisme va defensar el catalanisme. La senyora Cendrós i les seves filles visiten el Parlament. Elegantíssimes, saluden a tort i a dret. Amb Oriol Pujol hi parlen mitja hora. Les tres escenes eren reals, però podrien passar per ser una versió contemporània del Dr. Floït i Mr. Pla .
