Política 14/05/2012

Si tens mal de ventre, no votes

i
Cristian Segura
2 min

SITGESGoretti Fontanet, compromissària per Lleida, es va sentir indisposada i no va poder votar l'executiva. Va haver de córrer cap al vàter just abans que tanquessin les portes de l'auditori on els delegats van optar massivament per reelegir Duran. "I si t'agafa diarrea?", preguntava impotent Fontanet als membres de l'organització que li barraven el pas. Doncs si tens diarrea i has de sortir de la sala, no pots votar a Unió. Ni tan sols amb la mediació del gran líder, Duran.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fontanet insistia i tornava a insistir perquè la deixessin votar: per això havia passat el cap de setmana a Sitges! El seu marit, que un dia la va convèncer perquè s'hi afiliés, va sortir a cercar-la, emprenyat amb ella i amb la situació. Va queixar-se a Josep Maria Pelegrí, que no va poder fer-hi res. Fins i tot Duran va intentar ajudar-la, però tampoc va poder. Fontanet el va abordar per explicar-li la urgència del mal de ventre, i Duran, després de preguntar a un dels homes de seguretat, va concloure que Fontanet només podia accedir-hi "si l'hi certifica un metge". Amb un somriure sorneguer Duran va recomanar a Fontanet que s'empesqués un justificant mèdic. La situació tenia un punt còmic, i potser li feia gràcia, o potser mostrava la satisfacció de sentir-se etern ja abans de la lectura del resultat de la reelecció. I amb raó: pocs polítics superen en democràcia les tres dècades al capdavant d'un partit.

Al congrés d'Unió no va passar com a l'Església, on les batusses s'amaguen entre els murs del Vaticà; el congrés d'Unió era com un gimnàs de taekwondo obert a tothom i amb uns finestrals que permetien contemplar com se les tenen de valent. Duran no va tenir pietat per esclafar la revolta de Vila d'Abadal. El va acusar de manipular la història i de poc seriós. El dia abans, Vila d'Abadal havia mirat de mossegar filtrant que la filla de Carrasco i Formiguera no avalava la gestió del partit. Des de la guàrdia de corps de Duran es va dir que allò era mentida i de barroers. Els punyals volaven com a La casa de les dagues voladores .

Però abans que ningú prengués mal, Duran finalment va concedir el perdó al contrincant: "Gràcies, Josep Maria, has contribuït a reforçar el lideratge del partit". El Josep Maria havia parlat unes hores abans per defensar la seva candidatura. Va defensar que calia ser fidels a la memòria dels pares del partit i d'altres idees èpiques, però li mancava el to de veu adient, semblava un xai a punt de ser sacrificat. Semblava que tingués ganes de marxar corrents, com la senyora Fontanet.

stats