ANIVERSARI DELS ATEMPTATS DE MADRID

11-M: la unitat de les víctimes fa callar les teories conspiratives

La plana major del PP gira full sobre l’autoria dels atemptats i només Rouco Varela atia la polèmica

Deu anys després, la unitat de les víctimes s’ha imposat als que, durant temps, han utilitzat el seu dolor amb objectius partidistes. Als que han qüestionat la sentència judicial per justificar la gestió -política i mediàtica- en les hores posteriors a l’atemptat més terrible de la història d’Espanya. Als que, donant ales a les conspiracions, han permès afegir patiment i tristesa als que van perdre amics i familiars en aquells trens de rodalia l’11 de març del 2004. Tot i que a alguns dirigents del PP els costa abandonar aquell fil de pressió política, ahir la cúpula del partit va esforçar-se per intentar girar full. Alguns dels dirigents més pròxims al president espanyol van aprofitar càmeres i micròfons per demanar que s’acati la decisió dictada pels jutges.

En aquell dia fatídic de fa una dècada, els ciutadans van estar “molt per sobre” dels seus governants, va admetre l’avui ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, aleshores alcalde de Madrid, en una entrevista a RAC1. Potser per això ara toca esmenar els errors i reconèixer que “no hi ha cap dubte que l’atemptat de l’11-M el va cometre el terrorisme islamista”. No va ser l’únic a dir-ho. El titular de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va reiterar que “la veritat judicial” és la que ha de prevaler, convençut que no hi ha elements per pensar que ETA tingués alguna relació amb l’autoria material i intel·lectual de les explosions. Les seves paraules són significatives perquè les va pronunciar a la Cope, la cadena radiofònica de la Conferència Episcopal Espanyola, des d’on es va atiar el debat sobre l’origen exclusivament jihadista dels assassinats. Durant molt de temps Fernández Díaz ha estat criticat per aquests sectors mediàtics més a la dreta, els defensors de l’anomenada teoria de la conspiració.

Els objectius dels terroristes

Paradoxalment, l’única veu discordant ahir va ser la de l’arquebisbe de Madrid, el cardenal Antonio María Rouco Varela, que va oficiar la missa a la catedral de l’Almudena. A la cerimònia, presidida pels reis, hi van assistir unes 900 persones. Malgrat que l’acte -aquest any organitzat per la Fundació de Víctimes del Terrorisme, que dirigeix Mari Mar Blanco- era catòlic, també hi van assistir representants d’altres confessions religioses.

Aquest funeral d’estat era el primer gran acte unitari de les associacions de víctimes des de la inauguració, l’any 2007, del monument en record als 192 morts i 1.858 ferits de l’acció terrorista.

En l’homilia, el fins ara president de la Conferència Episcopal va assegurar que a l’11-M hi va haver “persones disposades a matar innocents a fi d’aconseguir obscurs objectius de poder”. Posava, d’aquesta manera, el focus sobre els “propòsits i intencions” dels que van col·locar les bombes. La pregunta del per què ha estat el pretext d’alguns sectors de la societat espanyola per mantenir viva la polèmica sobre una hipotètica responsabilitat política de les morts. Per uns, era una terrible resposta a la violència que s’havia desfermat a l’Iraq amb una guerra que havia avalat el govern de José María Aznar. Per altres, havia estat un intent de capgirar la voluntat ciutadana i alterar els resultats electorals del 14 de març en favor dels socialistes. Una picabaralla que semblava inacabable però que s’ha acabat diluint. A poc a poc l’atenció ha retornat als que van patir més de prop aquella situació.

“No ens deixin soles. No abandonin les víctimes”, va demanar ahir la presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Ángeles Pedraza. Un clam directe als responsables polítics, des del tradicional homenatge que es fa cada any al Bosc del Record, al parc madrileny del Retiro. A l’acte no hi va ser Pilar Manjón, presidenta de l’associació 11-M Afectats pel Terrorisme, perquè havia de ser en una altra commemoració a la Universidad Complutense. Cap allà, a estudiar, es dirigia el seu fill Daniel fa deu anys.

“Hi ha moltíssima gent que no ha baixat d’aquells trens”, va dir Manjón per agrair el suport dels que han estat al seu costat tot aquest temps. Va ser durant a l’acte convocat a Atocha per la Unió d’Actors i els sindicats Comissions Obreres i UGT. S’hi van sumar també representants del PSOE i d’Esquerra Unida.

Divergències a la dreta

Malgrat que cada entitat mantingués la seva agenda, a diferència d’altres 11 de març, en aquesta ocasió la voluntat de fer pinya va aconseguir ser la protagonista de la jornada. El guant el va recollir, a primera hora de la tarda, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Des del Senat, va garantir que les víctimes i els seus familiars “han tingut, continuen tenint i tindran el suport total i absolut de tots els espanyols”. I va afegir: “Ho hem celebrat tots units i crec que això és molt reconfortant i positiu”. Queda clar que la cúpula del PP vol desfer-se ja de la conspiració.

Això no significa, però, que tots els membres de la dreta espanyola rectifiquin. Ahir mateix, el diari El Mundo, el principal portaveu encara d’aquest punt de vista, afirmava a l’editorial: “L’11-M tanca ferides però no ens allibera de seguir buscant la veritat”. Aquesta és l’escletxa que mantenen oberta també altres dirigents, com el portaveu al Congrés, Alfonso Alonso, per qui acatar la sentència no és incompatible a seguir investigant. D’altres, com el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, van més enllà i encara defensen que hi ha “diferents punts de vista” sobre l’autoria.

Però ahir, 11 de març, la voluntat de girar full va prevaldre.

Més continguts de

El + vist

El + comentat