Un premi Nobel dedicat a la infància i l’educació

“El món és tan fort fent guerres i tan feble construint la pau”. Aquesta frase de Malala Yousafzai va ressonar ahir amb força en la cerimònia d’entrega del premi Nobel de la pau a la jove pakistanesa i a l’activista indi Kailash Satyarthi, uns guardons que aquest any han volgut ressaltar la importància de l’educació dels infants per construir un món millor.

El cas de Malala, que es va salvar miraculosament d’un tret al cap que li van disparar els talibans per haver violat la llei que prohibia a les nenes anar escola, s’ha convertit en el millor exponent de les dificultats que encara tenen milions de nens a tot el món per accedir a una mínima educació. “És la nostra obligació ser l’última generació on hi ha aules buides, on un nen malgasta la seva infantesa en una fàbrica, on perd la vida en una guerra”, va clamar la que des d’ahir és la premi Nobel més jove.

Precisament, l’altre guardonat, Kailash Satyarthi, és director de la Marxa contra el Treball Infantil, una iniciativa que intenta treure els nens dels tallers i les fàbriques per portar-los cap a l’escola. Aquesta realitat, va denunciar Satyarthi, és ignorada pel Primer Món, que es beneficia dels preus baixos dels productes fabricats en els països subdesenvolupats. “De qui són els nens que cusen pilotes sense jugar-hi? Són els nostres”, va etzibar a un auditori visiblement emocionat per la força dels discursos. Tots dos van posar el dit a la llaga quan van demanar que és l’hora d’actuar a favor dels drets dels infants, l’hora de passar de les paraules als fets.

El Primer Món ha de ser conscient que invertir en educació no és cap exercici de solidaritat desinteressada, sinó tot el contrari, és altament estratègic, una política totalment necessària, a més d’una obligació moral per eradicar la inestabilitat política, la violència i el fanatisme que assolen tants llocs del planeta on és més fàcil veure un Kalàixnikov que una pissarra. El premi Nobel a Malala i a Satyarthi ha de marcar un punt d’inflexió en el compromís de la comunitat internacional amb la infància dels països pobres, on l’educació continua sent un luxe només a l’abast d’una minoria de privilegiats.