La premsa espanyola ja prepara el pacte PSOE-PP

Les dades del CIS són una garrotada al PSOE molt relativa: tot i el descens sever, es configura com a partit frontissa que decidirà si a Espanya governa el PP o Podem. I com que el desgast serà intens en qualsevol dels dos casos, ja s’ho cobraran. La premsa espanyola ja ha decidit quina de les dues opcions prefereix i greixa ja un futurible pacte sòcio-popular. L’exemple més diàfan era El País. En portada preferien no fer sang del PSOE i relegaven el tema a una columneta en què la notícia no era la patacada del PSOE sinó l’ascens del partit de Pablo Iglesias, però explicat de manera crítica: “Podem creix tot i ser percebut com a extrema esquerra”. L’editorial es titulava “Pactar no és trair” i de la lectura quedava clar que no era una lloança general a la cultura de l’acord, sinó que el diari abona el pacte PP-PSOE, no pas el del PSOE i Podem. Habituals crítics amb els socialistes, com El Mundo, el vénen ara com a partit de centre: “Si cau en la temptació d’imitar el discurs de Podem correrà el risc de ser fagocitat, com li ha passat a IU”, diu l’editorial. També La Razón - La Razón!- està trista per l’infortuni del PSOE: “Espanya necessita un PSOE fort, cohesionat i amb capacitat de governar”, escriu el diari, entre llàgrimes de cocodril. Aquestes apel·lacions a la centralitat del partit socialista funcionen com a cant de sirena: si el PSOE ara és centre, no hi hauria d’haver problema perquè pacti amb la dreta del PP (sí, la de la cadena perpètua, la de les medalles del ministre de l’Interior a la Verge i la que estudia la criminalització de l’avortament, per posar tres exemples). En tot cas, s’obre una etapa divertida per als lectors de premsa: veurem columnistes cavernaris de pro cantar lloances i ditirambes del PSOE, a compte de la seva graaaan capacitat de govern.