Cultura 05/08/2014

El préstec bibliotecari pagarà drets d’autor

Entra en vigor un nou cànon de la propietat intel·lectual, que hauran d’abonar els ajuntaments

Núria Juanico
3 min
UN REIAL DECRET QUE VA ENTRAR EN VIGOR EL PRIMER DISSABTE D’AGOST
 La nova norma estableix el pagament de dos imports, un per cada usuari que hagi fet ús del préstec bibliotecari i un altre per cada obra que s’hagi prestat almenys una vegada a l’any. Les consultes a les biblioteques no comptaran. 
 A la foto, la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

BarcelonaUna nova versió del cànon de la propietat intel·lectual ha entrat a les biblioteques sense fer gaire soroll. El govern espanyol va aprovar el 18 de juliol un reial decret que estableix que les entitats de gestió de drets d’autor cobraran pel préstec de llibres en biblioteques, museus, hemeroteques i equipaments similars. El text, però, arriba sis anys tard. La reforma de la llei de propietat intel·lectual (LPI) del 2007 ja implicava que les biblioteques haurien de pagar als autors pel préstec de les seves obres, malgrat que fins ara no s’ha desenvolupat el decret que concreta com es calcularan aquests pagaments. La mesura ve imposada per una directiva de la Unió Europea que obliga a pagar pels drets d’autor de les obres prestades.

Amb el nou decret, que va entrar en vigor dissabte passat, es cobraran dos cànons, un per usuari i un per obra. El primer consisteix en 0,05 euros per cada persona que hagi utilitzat el servei de préstec bibliotecari en l’últim any. Pel que fa al segon, fins a l’1 de gener del 2016 es pagaran 0,16 euros per cada obra adquirida per la biblioteca. A partir del 2016 s’aplicaran 0,004 euros per cada títol amb drets d’autor que s’hagi prestat al llarg de l’any. Només en queden exempts els municipis de menys de 5.000 habitants, el préstec per a persones amb discapacitats, la consulta de documents in situ i les biblioteques integrades en les institucions docents del sistema educatiu espanyol.

El cànon recau en els ajuntaments

Segons el text, les entitats que gestionen les biblioteques seran les encarregades d’abonar el cànon. “A Catalunya els ajuntaments hauran d’assumir l’import. Això pot afectar molt negativament els pressupostos municipals”, subratlla la cap del servei de biblioteques de Catalunya, Carme Fenoll, que creu que es podrien reduir a la meitat les partides destinades a comprar llibres. Fenoll està a favor d’aplicar la LPI però “sense que ataqui el sistema de biblioteques” i destaca que la mesura arriba “en un moment de crisi econòmica i de retallades als consistoris”. Per això considera que el cànon hauria de recaure “en l’administració que ho pugui suportar” i proposa que l’aboni el Consell de Cooperació Bibliotecària del ministeri de Cultura. També és partidària d’establir una quota fixa en lloc d’un import variable. Fins ara els escriptors rebien, teòricament, 0,2 euros per cada exemplar de les seves obres que havien adquirit les biblioteques. Des del 2007, la societat de gestió Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) s’ha encarregat de recaptar aquest import i distribuir-lo entre els autors. Amb la nova mesura, però, l’entitat no aclareix com es posarà en pràctica i només recorda que “ara per ara, aquest decret no es pot fer efectiu”.

Un import ridícul, segons l’AELC

Mentre que segons Fenoll aquest cànon “pot ser mortal” en relació als pressupostos destinats a les biblioteques, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) veu el decret amb escepticisme. “Els imports són ridículs”, diu el president de l’AELC, Guillem-Jordi Graells, que considera “un disbarat” que no s’aboni un cànon per cada préstec sinó per llibre prestat. Graells també subratlla que “les biblioteques no deixaran de comprar llibres perquè les xifres són irrisòries” i es mostra incrèdul respecte al pagament. El president de l’AELC argumenta que els últims anys pràcticament cap ajuntament ha abonat el cànon establert i aquest fet no s’ha perseguit. “L’any passat es van recaptar prop de 20.000 euros a tot l’Estat. La quantitat era tan petita que no es podia ni repartir entre tots els autors i la vam destinar al fons assistencial de CEDRO”, explica. Tot i això, amb l’aprovació de la nova LPI el 2007, alguns autors com ara José Luis Sampedro, Andreu Buenafuente i Julio Llamazares van donar suport a la plataforma contra el cànon a les biblioteques.

Un exemple pràctic: Llinars del Vallès

L’impacte del cànon es pot observar amb un cas pràctic. Llinars del Vallès és un municipi amb 9.554 habitants i 7.507 usuaris de la biblioteca, segons dades del 2013. Suposant que tots ells hagin fet ús del préstec bibliotecari l’últim any, aquesta població hauria de pagar 375 euros pel cànon d’usuaris. A més, el centre va adquirir 1.023 nous títols, que suposarien 165 euros d’acord amb el cànon per obra. Per tant, en total el municipi hauria d’abonar prop de 540 euros anuals. A partir de l’1 de gener del 2016, però, aquest últim import variaria. Tenint en compte que la biblioteca va prestar almenys una vegada a l’any 16.542 llibres, el cànon per obra seria de 66 euros.

stats