La caricatura d’aquest cap de setmana ha consistit a presentar el procés com un combat. A un cantó del quadrilàter, la llei, i a l’altre, el carrer. Entenent per carrer el tumult sediciós i adoctrinat de la massa, esclar. Pels caricaturistes, una manifestació pels drets dels catalans no assolirà mai la categoria d’exercici ordenat d’un dret fonamental. Això sí, ara, el centreesquerra espanyol demana una “solució creativa”. La ironia és que, per què ho demani, ha calgut baixar a fer política al carrer, quatre enormes sortides al carrer protagonitzades per ciutadans lliures que busquen empoderar-se, per dir-ho en el llenguatge del moment. Si no, encara estarien mirant cap a l’altra banda, menystenint els polítics electes i negant el problema.
