La revolució verda arriba a la construcció
La rehabilitació d’habitatges per fer-los sostenibles ha de ser una font de creació de llocs de treball
Demà comença el Barcelona Global Energy Challenges, un fòrum que aplegarà experts mundials en el camp de l’eficiència energètica. Alguns provenen del prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology), com ara Jessica Trancik i Fikile R. Brushett. Un dels temes principals que s’abordaran és com convertir la lluita contra el canvi climàtic en un trampolí del creixement econòmic, i per aquest motiu l’ARA ha volgut dedicar el Tema del Dia d’avui a analitzar com el sector de la construcció pot ser un d’aquests motors si és capaç d’adaptar-se al nou entorn.
El paisatge que ha deixat l’esclat de la bombolla immobiliària és desolador: milers d’empreses tancades i centenars de milers de treballadors sense feina. Ara la clau és passar d’un sector que històricament s’ha enfocat a l’obra nova i a un context de creixement econòmic i demogràfic, a un altre que s’orienti a rehabilitar per aconseguir el màxim estalvi energètic. Només cal donar un cop d’ull al nostre voltant per veure que la majoria d’edificis construïts són totalment ineficients des del punt de vista energètic. Reforçant l’aïllament tèrmic no només s’estalvia fins al 70% del consum elèctric i es redueixen les emissions de CO sinó que el pis rehabilitat augmenta automàticament de valor. Segons la patronal de la construcció, els números quadren: a Espanya hi ha un milió d’edificis que necessiten rehabilitar-se, i amb una inversió pública de 4.900 milions es crearien mig milió de llocs de treball, cosa que reportaria a les arques de l’Estat uns 9.300 milions, el doble del que hauria invertit.
És hora de fer una aposta decidida per l’economia verda, i això vol dir, també, construcció verda. Just ahir es va filtrar que el Papa prepara una encíclica que alerta dels perills del canvi climàtic, i a les pàgines de Debat hi trobareu un article firmat per l’arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap i Premi Internacional Catalunya, Desmond Tutu, i l’exministre de Finances sud-africà Trevor Manuel en què defensen que, lluny del que es pensa, la lluita contra el canvi climàtic no és només un imperatiu moral, sinó una necessitat bàsicament econòmica, és a dir, de pura supervivència.
