El senyor que finalment no va ser cruspit
En la societat de l’espectacle cada cop és més difícil captar l’atenció del públic. Saturats d’estímuls i havent-ho vist pràcticament tot, costa molt d’entretenir-nos. L’últim intent ha estat el d’un tal Paul Rosolie, que va anunciar-nos que transmetria el moment en què es deixava engolir per una anaconda. Per donar una aparença científica a la cosa, va associar-se a la marca Discovery. I així va ser com va néixer el documental Eaten alive.
Total, que en Paul va embotir-se en un vestit especial per a cruspiments anacòndics i, ben sucat de sang d’animals, va fer com un australià borratxo al mig dels sanfermines, citant el bitxo (en aquest cas no un toro sinó la serp): eheee! Però es veu que les serps, a diferència dels toros, són sordes i la bèstia va tardar una miqueta a fer-li cas (bé, també les serps, a diferència dels toros, corren més aviat poc). Però un cop el va tenir enfilat, l’anaconda no se’l va menjar com si fos un dàtil amb bacon de l’aperitiu d’un casament sinó que va fer el que fan aquestes serps: intentar matar-lo per asfíxia. Quan en Paul va notar que els ditets de la mà ja se li posaven moradets, va decidir avisar el seu equip perquè el rescatessin. Resultat final: fracàs. La gent esperava veure en Paul patir i ha obtingut una imatge de feblesa i ara vol que, metafòricament, li tornin els diners (quin engany, ni se l’ha menjat ni res!). I en Paul busca una excusa que el faci immune. Diu que va fer-ho per “cridar l’atenció davant la difícil situació de la selva tropical”, que és com en diuen ara a buscar la fama de la manera més estranya possible.
