DIETARIVV

9 de setembre: "Per a un demòcrata espanyol, l’independentisme pot ser un error, però no pot ser un delicte,..."

...com a molt, una forma de dissidència política. I, en democràcia, la dissidència es combat dialècticament i s’arbitra a les urnes. En canvi, en els règims totalitaris l’Estat fa servir per combatre la dissidència tots els instruments que li són propis, com per exemple les ambaixades. Fins i tot, aquells instruments de l’Estat que en teoria estan dissenyats per perseguir els delictes. Perquè, per a aquests règims, la dissidència sí que és un delicte. Davant del procés català, ¿l’estat espanyol actual passaria davant dels altres estats democràtics del seu entorn la prova de no haver fet servir els seus instruments contra la dissidència política, contra l’independentisme?, ¿la prova d’haver combatut aquesta dissidència només a través dels mètodes que són propis dels estats democràtics? Després de sentir el ministre Montoro, de veure actuar l’ambaixada espanyola a Holanda o de llegir les amenaces informatives contra líders cívics o polítics de l’independentisme, en tinc dubtes. I no només els tinc jo. Els han escrit també persones de maneres de pensar tan diferents com Zarzalejos i Ekaizer.

El + vist

El + comentat