Els sindicats rebutgen el pla del Govern per concentrar conselleries

BarcelonaEls principals sindicats de la funció pública a Catalunya rebutgen el pla del Govern per concentrar les seus de les conselleries en un parell de campus administratius, tal com explica aquest dilluns el diari ARA. Els representants dels funcionaris creuen que aquesta política perjudicarà els ciutadans i és un menyspreu a la funció pública.

La Generalitat, que s'han venut una gran part dels edificis de les conselleries per quedar-s'hi de lloguer, està buscant ja un espai, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, per concentrar-hi serveis relacionats amb l'àmbit econòmic, com poden ser la conselleria d'Economia o l'Agència Tributària, però a llarg termini la intenció és fer una concentració més gran en un parell de barris de Barcelona.

Tant UGT com CCOO s'han queixat de falta d'informació sobre aquests plans per part del Govern. Segons Xavier Casas, responsable de la UGT a la Generalitat, hi va haver una reunió fa un any en la qual es va explicar el pla de venda d'immobles, però sense profunditzar més en els plans de futur per buscar nous edificis.

El coordinador de l'àrea pública de CCOO, Xesús González, creu que treure les dependències oficials del centre de la ciutat "és un greuge per als treballadors i treballadores públiques", però a més indica que "també ho és per als usuaris perquè no hi ha transport públic suficient". Un fet que també recalca Xavier Casas, de la UGT, que diu que per a un ciutadà "no és el mateix anar a pagar els seus impostos al carrer Fontanella, al costat del Portal de l'Àngel, que anar a la Zona Franca".

Tot i aquestes crítiques, els responsables del Govern diuen que els llocs que siguin escollits tindran transport públic suficient. De fet, en el primer concurs públic que es va fer per buscar emplaçament –que va quedar desert–, una de les condicions que posava la Generalitat era el fàcil accés en transport públic.

Menyspreu

També hi ha altres circumstàncies que provoquen les queixes dels sindicats. Per exemple, el que consideren un "menyspreu" de la funció pública, com diu Xesús González, de CCOO. "Treure-la a l'extraradi –diu– és donar poca importància a l'administració. En uns termes similars s'expressa Xavier Casas, de la UGT, que considera que si la Generalitat està creant estructures d'estat no és lògic que es vengui els edificis i, per exemple, agafi una d'aquestes estructures tan importants com l'Agència Tributària i se l'endugui del centre.

Casas també critica la política de venda d'immobles, perquè considera que hi "manca transparència i s'està fent malament". A més, diu que "els números no quadren", i reclama més informació al Govern sobre els ingressos d'aquestes vendes i els lloguers de futur que s'han compromès. "S'està fent a la babalà", indica aquest responsable sindical.

Xesús González també critica els lloguers pactats per la Generalitat amb els nous propietaris dels edificis. Creu que són lloguers molt alts que al comprador li permeten recuperar la inversió en només deu anys. "La Generalitat s'està descapitalitzant en benefici de tercers", diu. Per aquest responsable sindical de CCOO, els efectes sobre els comptes públics no han estat tan importants. La Generalitat ja ha recaptat per la venda d'edificis des del 2012 uns 600 milions d'euros. Per Xesús González, aquests diners es podrien haver aconseguit sense vendre's el patrimoni, sinó amb algunes mesures fiscals com l'impost de successions.

Amb la política de venda d'immobles la Generalitat s'ha venut 38 edificis des del 2012. En la majoria de casos l'administració catalana s'ha quedat de lloguer en aquests edificis, amb períodes pactats que van dels 3 als 20 anys. Aquestes vendes formen part de l'esforç per generar ingressos extraordinaris amb els quals es pretén rebaixar el dèficit.