Dels centenars d’articles publicats aquests tres darrers dies per la premsa de paper, només quinze han esmentat la paraula màgica Corinna. El Mundo lidera el rànquing, amb cinc aparicions i supera així El Punt Avui, que li va al darrere, amb quatre. L’ARA en suma tres, mentre que Abc, El País i El Periódico en tenen una cadascuna. I el cercador dóna zero mencions tant a La Razón com a La Vanguardia.
A El Mundo s’ha viscut una polèmica amb l’afer. A l’edició especial que van editar dilluns a la tarda, la cronista Ana Romero identificava Corinna com a “introductora internacional de capital i amiga íntima del monarca”. Però aquesta referència a "íntima" va caure de l’edició de l’endemà. I també va desaparèixer la firma de la redactora, la qual cosa suggereix la protesta habitual dels periodistes quan estan en desacord per algun retoc imposat en els seus textos. El cas va transcendir perquè alguns redactors van explicar-ho a Twitter. Que un dels que ho van denunciar fos la corresponsal de Nova York, María Ramírez, afegeix salsa a l’assumpte: es tracta de la filla de Pedrojota, l’exdirector del diari que exerceix una mena de vetlla espirítuo-editorial del rotatiu. La secció d’Espanya del diari, però, va negar que mai s’hagin censurat els seus articles. Sigui cert o no, ha sigut a El Mundo on he vist el peu de foto més sorprenent i descarnat. Sota la famosa foto de l’elefant abatut, el següent text: “El rei es va trencar el maluc caçant elefants en una aventura per la qual va acabar disculpant-se”. O bé ho va escriure algú que no va advertir el doble significat de la paraula aventura, o bé ho va fer algú amb una astúcia digna del Quevedo de “su majestad es-coja”, perquè va superar tots els controls.
