Societat 21/01/2014

Andreu Veà: "Internet es va crear a la catalana: per estalviar"

Expert Andreu Veà (Sant Feliu de Guíxols, 1969) porta internet des del 1992 a la seva targeta de visita. Per escriure 'Cómo creamos internet' (Península), una odissea de 20 anys, es va traslladar a Califòrnia per aprofundir en els orígens de la xarxa

Lara Bonilla
4 min
Andreu Veà també ajuda a implantar empreses de l'Estat a Silicon Valley i és cofundador i president de la Internet Society.

Ha escrit el que, en paraules seves, seria "el Lecturas d'internet", una obra de més de 570 pàgines fruit de 20 anys de feina. És la història d'internet a través de la veu dels seus protagonistes. Més de 300 entrevistes amb les persones que van participar en la creació de la xarxa. "I és una història molt diferent de la que tots coneixem", avisa Veà.

Trenquem alguns mites. Internet no té un origen militar.

La finalitat no era militar ni secreta, com tothom ens vol fer veure. A finals dels 50, en plena Guerra Freda, Einsenhower va crear l'agència ARPA. Un gran computador valia llavors 3.000 milions de dòlars i el departament de Defensa era el client més gran d'ordinadors. A aquell preu... I llavors algú va dir: "No seria més lògic estar tots connectats a un sol gran ordinador?" Per això sempre dic que internet es va crear a la catalana: per estalviar. Van crear un sistema que pogués interconnectar terminals i compartir informació a distància. Aquest és el nucli, als anys 60. I internet neix als 80.

Són gent que ens han canviat la vida però no tenim ni idea de qui són, com Raymond Tomlinson.

És el creador del correu electrònic i de l'arroba -va triar aquest símbol simplement perquè era el que menys es feia servir-, però no volia parlar amb mi perquè ell considera que no ha fet res important.

I com el va convèncer?

Treballa des de l'any 1971 al mateix despatx. Un dia vaig entrevistar el que havia estat el seu cap a l'agència ARPA, al Pentàgon. Em va explicar que en aquella època les contrasenyes no estaven encriptades i tothom podia veure les dels altres. I se'm va acudir enviar-li un mail només amb una paraula en grans lletres i en negreta: zucchini [ carbassons en italià], la seva contrasenya. Uns minuts després rebia la seva resposta: "Saps més de mi que la majoria del món. Vine". Són gent modesta i humil. I no són rics. Ho serien si haguessin tancat i patentat la xarxa, però llavors internet no funcionaria.

Algun entrevistat l'ha sorprès?

N'hi ha un que menteix: Leonard Kleinrock. Li diuen Doctor Selfpromotion[ autopromoció ]. Va ser el professor de molts dels pioners d'internet i ha fet vídeos en què explica com va inventar internet, però el que va inventar ell és la teoria de cues, que és molt important, però no internet. Si de cas, va fer Arpanet [una xarxa de dades], que és l'àvia d'internet.

Es diu que internet ve d'Arpanet, però això és un mite, dius.

Sí. Internet és una xarxa de xarxes, però no té res a veure amb Arpanet. Sí que es van fer servir els nodes d'Arpanet per instal·lar la mare d'internet, que és NSFnet. I Vinton Cerf va aconseguir que li deixessin endollar-s'hi. I, des de llavors, altres empreses ho van fer.

Ell és el pare d'internet.

Sí, hi ha 4 o 5 pares grossos, però Vinton Cerf, que és coinventor del protocol d'internet TCP/IP, és com Forrest Gump, sempre hi ha sigut.

Com ha de ser internet en el futur?

Més ràpid, en dispositius més petits i més barat. La fibra és més barata que el coure, però aquí se segueix instal·lant coure, i és absurd. Acumulem 18 anys de retard. Amb el que costa una sola parada de metro de Barcelona pots fibrejar tot Catalunya. Però ara ja no es fan ni parades de metro, em van dir a la Generalitat.

Un altre repte és que a internet hi accedeixin ciutadans de tot el món.

Els problemes de censura hi són, però la gent s'espavila i si necessita comunicar-se ho fa. A la població ja no li pots tallar internet. Per això no em preocupa tant això com la pobra gent del nord de Catalunya, on hi ha més problemes de connexió que al nord de l'Àfrica. I, encara més, Barcelona és la capital dels mòbils i venint en tren de Vilanova a Barcelona se m'ha tallat vuit cops una trucada. Si volem fer de Barcelona una capital turística, ha de ser internet friendly i ha de ser lliure al port, a l'aeroport...

I als hotels.

Sí. Vull engegar la campanya Hotels 5 arrobes. Perquè sí, tenen internet. Però on? Al lobi? L'últim cop que Vinton Cerf va venir a Barcelona li van cobrar 12 euros l'hora per internet. A ell, l'home que ha creat internet, l'ha fet obert i gratuït i no l'ha patentat perquè tots hi puguem accedit a poc cost des de casa! Que l'hi incloguin en el preu de l'habitació...

Encara costa fer entendre que cal pagar pels continguts a internet.

Bé que has de cobrar, tu, a final de mes! En aquest país la gent s'ha acostumat que tot és gratuït, i desfer aquesta cultura és difícil. I s'hi ha acostumat perquè les coses són més cares. És un peix que es mossega la cua. Als EUA compro un Microsoft Office per 96 dòlars i aquí me'n volen cobrar 400 euros. No m'estranya que la gent ho pirategi.

Internet també ha canviat en poc temps la manera de relacionar-nos.

Internet és recent i va molt de pressa. Això és bo, però genera l'escletxa digital. En el futur la divisió no serà tant entre pobres i rics com entre qui està connectat i qui no està connectat. Vull ajudar que es connectin a internet els 5.000 milions de persones que no hi tenen accés i millorar la seva qualitat de vida, sobretot en llocs desafavorits del planeta.

stats