Antoni Bulbena: "Els potenciadors formen part de la psiquiatria cosmètica"

Igual que la cirurgia estètica es va posar al servei de la bellesa, alguns medicaments comencen a utilitzar-se per maquillar el caràcter o les habilitats intel·lectuals. Els experts ho anomenen psiquiatria cosmètica.

Què és la psiquiatria cosmètica?

Són totes les mesures que no serveixen per tractar una malaltia, sinó per optimitzar el rendiment mental, l'estat emocional i la conducta en la persona sana.

I és reprovable voler millorar?

Forma part de la superació, que és una aspiració humana necessària. Però voler fer-ho en poc temps i amb química és una drecera que no és més que pura fantasia. Aquesta millora ràpida ens pot deixar fascinats, però és una ruta cara.

I quines poden ser les conseqüències de no reconèixer i assumir que no s'arriba a més?

El nostre cos viu en equilibri, i si el forcem podem trencar-nos igual que una màquina. A més, en aquests potenciadors es pot quedar atrapat físicament i psicològicament. Són medicaments que si es fan servir per a la patologia per a la qual estan indicats i sota control mèdic ajuden a assolir els objectius marcats. Però si la persona s'automedica pot quedar-hi atrapada físicament i mentalment. Mentalment negues una realitat. Vius la fantasia d'una eterna fortalesa. I l'autonegació és un exercici molt car psicològicament.

Si no s'accepten els potenciadors, també hauríem de deixar de prendre cafè per no adormir-nos i de fer ioga per relaxar-nos?

Històricament, els éssers humans hem fet servir potenciadors de la tranquil·litat i del rendiment; forma part de la nostra cultura. El sistema nerviós humà es pot beneficiar molt d'aquests petits potenciadors. El problema comença quan traspasses la línia i a més ho fas sol, sense la tutela d'un metge. Voler ser com déus, no dormir, estudiar sempre, rendir al màxim sempre sexualment... aquesta promesa és falsa.

Així com el dòping es controla en el món de l'esport, també s'hauria de controlar en el món intel·lectual per assegurar la igualtat de condicions quan es competeix per algun premi o algun ajut?

No és igual la carrera d'un ciclista que la d'un intel·lectual. No hi ha cap premi Nobel que es pugui fer a base de pastilles. En ciència, la formigueta és més important. I cal tenir en compte que l'èxit també depèn de les relacions socials.

La pressió social ens exigeix ser millors del que som?

De vegades quedem atrapats en el rendiment per si mateix. Hi ha estudis que indiquen que als entorns rurals, on es creix veient el temps que cal perquè creixi un arbre, les expectatives s'adapten més a la realitat. A la ciutat estem acostumats a un món amb màquines, a prémer un botó i tenir immediatament el que volem.

Prendre potenciadors també treu mèrit a l'esforç.

L'esforç personalitzat ens dóna identitat perquè ens permet desplegar-nos com a persones. És una font de riquesa personal que no dóna cap pastilla.