Bonaventura Clotet: "Necessitem més diners per accelerar la recerca en sida"

Lluís Llach i Pep Guardiola cantaran junts el 8 de juny. Estaran acompanyats de Sílvia Pérez Cruz, Gerard Quintana i Mishima. El que ha aconseguit reunir-los en un mateix escenari ha sigut una iniciativa solidària per recaptar fons per a projectes de recerca de la Fundació Lluita contra la Sida, que dirigeix Bonaventura Clotet. Són Les nostres cançons contra la sida .

Per què iniciatives com aquesta?

Les ajudes oficials i les beques estan minvant per les retallades de l'Estat. El ministeri ha reduït molt el suport als grups de recerca, i necessitem aconseguir més recursos per continuar amb aquest nivell d'excel·lència. S'estaven fent avenços molt importants cap a l'eradicació del virus i cap a la vacuna, i cal recaptar diners per accelerar la recerca.

¿Les retallades estan comprometent les investigacions?

Vull deixar clar que les retallades són de l'Estat perquè a Catalunya el suport que rebem de la Generalitat i de les empreses privades és el mateix i és molt lloable en un moment com aquest. Però això és la meitat del pressupost que es necessita. Com més avances en recerca, més diners calen per ser competitiu perquè, si no, tot i que la recerca és col·laborativa, altres grups faran el pas següent. Sempre ha costat trobar diners per a la recerca, però ara molt més.

Parlant de retallades, el govern espanyol restringirà l'accés dels immigrants a la sanitat. Com ho veu?

No té sentit. Això és la xocolata del lloro. Voler retallar diners de la gent més pobra i no deixar-la accedir a un tractament o a un diagnòstic només provocarà que s'escampi la tuberculosi o la sida. Perquè si les persones amb sida es tracten i tenen el virus indetectable, no contagien. Potser serà un estalvi a curt termini, però a la llarga serà més costós.

Quin és ara el repte més important en la recerca contra la sida?

La prioritat màxima ara és eradicar el virus i aconseguir la vacuna. Hi ha moltes altres línies d'investigació sobre envelliment prematur de les persones amb VIH, sobre coinfeccions amb el virus de l'hepatitis o del papil·loma humà, sobre nous fàrmacs, però la prioritat arreu del món és eradicar el VIH.

Quines conseqüències té tractar-se per a tota la vida?

La recerca és bàsica perquè ara una persona que amb 20 anys s'infecta, potser li queden 60 anys de vida i són 60 anys durant els quals s'haurà de tractar. A part de la toxicitat que té el tractament, és un malalt crònic que té un cost molt elevat. I és més rendible invertir a eradicar el virus d'aquella persona que tractar-la per a tota la vida.

I en quina fase de la investigació som ara?

Hem avançat en l'eradicació del virus. Hem vist que s'han de combinar una sèrie de fàrmacs que s'encarreguen de treure dels seus amagatalls el virus i hi ha dues molècules bones que podrien servir per a aquesta finalitat, i s'ha d'afegir una vacuna que potenciï l'efecte destructor d'aquests amagatalls. Estem a punt de començar un projecte, però tot depèn dels diners que aconseguim.

¿Podem posar data a la vacuna?

D'aquí a 15 anys. Però això no vol dir que la tinguem per a tothom sinó que el que tindrem segur, com a mínim, és un model de vacuna que funcioni. Perquè si no la tenim d'aquí a 15 anys, no la tindrem mai. Amb el nivell de recerca que hi ha, n'hem de ser capaços.

És una cursa contrarellotge?

Sempre. Però el més important és que a Catalunya fa 20 anys no hi havia recerca bàsica en sida. I hem passat de no tenir res a ser un centre d'excel·lència considerat arreu del món i amb col·laboracions amb Harvard i Oxford. N'hem d'estar orgullosos. S'ha fet perquè hi han apostat la Generalitat i les empreses privades. La crisi ha de fer que s'aposti per educació, recerca i talent. És la manera de sortir-se'n.

¿Hi ha molts números que la vacuna sigui amb participació catalana?

La recerca es fa sempre en col·laboració i Catalunya serà una més dins dels grups que hauran contribuït a trobar la vacuna. I hem fet aportacions importants com la troballa d'una molècula responsable de la propagació del VIH per l'organisme. Si es fa un mapa dels centres més importants en recerca sobre sida, Catalunya hi és.

Quin és el perfil dels nous contagis?

A Catalunya, joves gais. També heterosexuals. Però, en tot cas, la majoria joves. Sempre dic que cal educació sexual a les escoles tant sobre malalties de transmissió sexual com sobre sexe perquè sigui més madur, ja que contribueix a fer que no hi hagi noves infeccions.

¿Ens hem de fer la prova del VIH més sovint?

Se l'ha de fer tothom que ha tingut una pràctica de risc i això vol dir qualsevol persona que hagi tingut una relació sexual sense preservatiu amb algú que no coneix o que inclús és amic teu però que no saps si ha sigut infectat. El dia que tothom que està infectat es tracti, s'aconseguirà aturar la disseminació de la malaltia. Que tothom es faci la prova és costós i difícil però està a punt d'aprovar-se als Estats Units un test de saliva que la gent es podrà fer a casa. Ara la gent no sap on fer-se la prova o li fa vergonya fer-se-la. Fer-ho a casa ajudarà a cobrir aquest forat. D'aquí a uns mesos arribarà aquí.