Casimir Alsina: "Estem en crisi pels que s'han passat l'ètica per l'arc triomfal"

Experiència Una vida dedicada al mercat de l'habitatge ha donat a Casimir Alsina (Barcelona, 1928) arguments per escriure 'El desgavell immobiliari a Catalunya', en què assenyala la falta de moral i els errors polítics com a culpables de la crisi

Amb 84 anys, Casimir Alsina ha vist evolucionar un mercat, l'immobiliari espanyol i català, que "sempre s'ha deixat de la mà de Déu". Hi va intentar posar ordre durant el govern del PP, quan era vicepresident del col·legi estatal d'administradors de la propietat. Va voler aprovar un estatut dels API. Però l'aleshores vicepresident, Rodrigo Rato, d'"infausta memòria", ho va aturar, per continuar amb la política liberalitzadora del mercat. Alsina ha fet també d'advocat, economista i censor jurat de comptes. Tot i que veus reputades del sector, com el responsable del Barcelona Meeting Point, que comença avui, Enrique Lacalle, diguin que els preus dels pisos han tocat fons, ell no hi està d'acord.

Com hem arribat a aquest desgavell immobiliari?

Perquè tothom fa el que vol. Cal que l'intermediari estigui regulat. Però això a Espanya, i especialment al PP, no els interessa, i ho fan impossible. A més, s'hi han sumat altres factors: una legislació equivocada, un desgavell financer desbocat i una falta d'ètica professional.

Vostè assenyala aquesta ètica com un dels punts més importants.

És fonamental. Aristòtil i Adam Smith ja en parlaven. L'economia es pot separar de la moral, però sempre que es respecti la persona, que és el més important. Avui, la gent s'ha passat tant, hi ha hagut tanta cobdícia i falta de moral... Molta gent només ha vist els diners. I un país sense moral i amb cobdícia se'n va a fer punyetes. I, si no, el temps ho dirà.

On és aquesta falta de moral?

Comença en la construcció de l'edifici. Tots els professionals que hi intervenen s'han passat de rosca des que va començar el boom immobiliari, el 1978, fins al 2008. Com que es venia tot, es pensava: "És igual, facturem!" I aleshores van arribar problemes com el ciment artificial i l'aluminosi, o aquesta crisi. Tot té el mateix origen. I això és des del lampista a la gent que vol sobresortir, i fer cada cop més diners i concedeixen llicències sense mirar-les. Els escrúpols han passat molt sovint en segon lloc i han arraconat la gent normal, treballadora, la gent de Catalunya.

Els polítics s'hi han sumat?

Hi ha una barrera entre els polítics i la gent. Ells van fent lleis, però això no funciona, perquè no arriben a conèixer el tema a fons. Quan Rato es carrega l'estatut dels API no en té ni idea del tema immobiliari. Hi ha pocs polítics que treballin per a la ciutadania.

Què li sembla la solució que proposa el govern espanyol a la crisi?

És un exemple d'aquesta desconnexió. Espanya té problemes de deute i atur, i amb els pressupostos generals no se solucionen, sinó que augmenten. Espanya deu, entre deute públic i privat, més de quatre bilions d'euros, i només tenim un bilió de PIB. Per moltes reunions que facin això no es pot pagar. Només se solucionarà amb una quitança parcial i un rescat.

I el banc dolent ?

Això no és cap invent del govern. Ja es va fer als Estats Units, on va néixer la crisi financera, però hi ha diferències. D'entrada ells van dir que havien de tancar 200 bancs, i n'han tancat 250. Aquí, cap ni un. I quan hi ha una caixa que no funciona cal tancar-la. A més, els americans van fer el banc dolent quan tocava, quan va començar la crisi i era públic. Aquí ja volen que el 55% sigui privat, perquè no tenim prou diners. I l'auditoria als bans no ha tocat tots els actius tòxics, només un 15%. I així no anem bé. Oliver Wyman, l'empresa que l'ha fet, va ser on va treballar el número dos de De Guindos...

Vol dir que no n'hem après res?

No.

I què ha de passar perquè n'aprenguem?

Hi ha d'haver un canvi important. A veure si el president Mas aporta idees noves. Espanya i Catalunya, junts, sempre anirem malament. Estem muntats així. A Catalunya hem d'aconseguir la independència.

¿Vostè creu que el desgavell immobiliari no s'hauria produït en una Catalunya independent?

Cal tenir en compte que l'ètica la forma la persona, sigui catalana o no. Si no canviem la nostra mentalitat no arribarem enlloc, i hi ha catalans importants que han fet autèntiques animalades. Hi ha hagut corrupció. El primer que s'ha de fer és que si hi ha sospites que un polític ha estat corrupte: al carrer. Si no aconseguim això no tindrem un país com Déu mana.

Han faltat penes de presó?

Sí. Als quatre bancs nacionalitzats hi havia gent com Rato, guanyant quatre milions d'euros, o amb grans indemnitzacions. Aquesta gent ha d'anar a la presó. També hi ha el Banc d'Espanya, amb el tema de les preferents, que no van saber preveure res.

En traurem res de positiu?

Costarà molt. Estem en crisi per culpa dels que s'han passat l'ètica per l'arc triomfal. I aquests costums costen de canviar, tothom vol diners i diners.

Vostè està fent una crítica al sistema!

Sí! El capitalisme és millor que l'altre sistema que hi ha al món, el comunisme. Però li cal més regulació per evitar excessos.