Descobreixen la que podria ser la partícula de Déu
Científics europeus han descobert el bosó de Higgs. Després de gairebé mig segle, apunten l'existència de la -fins ara teòrica- partícula de Déu, que va dotar de massa totes les altres partícules subatòmiques.
BARCELONA.Científics del CERN, l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, han descobert una nova partícula elemental que podria ser l'anhelat bosó de Higgs. Conegut com la partícula de Déu , aquest bosó és l'única partícula subatòmica que faltava per descobrir i la que, segons les lleis de la física estàndard actual, hauria dotat de massa la resta de partícules fonamentals (protons, electrons i neutrons, entre d'altres) i originat així l'univers tal com el coneixem.
Una fita històrica: La descoberta encara és preliminar i cal fer més proves
El bosó de Higgs existeix. Amb tota la "cautela", els dos grups de científics (l'Atlas i el CMS), que treballen des del 2008 a l'accelerador de partícules del CERN (LHC), es van atrevir a dir ahir que ja no es tracta només d'una hipòtesi: "Hem observat signes clars d'una nova partícula en el rang de massa d'aproximadament 126 gigaelectró-volts (GeV)", que són unes 134 vegades la massa d'un protó, segons va anunciar la portaveu d'Atlas, Fabiola Gianotti. El seu homòleg al CMS, Joe Incandela, va dir que ells havien descobert el mateix "en el rang de massa de 125 GeV". Les dues troballes tenen una probabilitat estadística de 5 sigmes (a partir de 4 deixa de ser un indici per considerar-se una descoberta), però els resultats només són preliminars. Certes propietats de la partícula coincideixen amb les del bosó de Higgs, però cal analitzar-la més per estar segurs que no es tracta d'una altra cosa.
No cal una nova teoria: La troballa confirma la teoria física de l'últim mig segle
Als seus 83 anys, el físic britànic Peter Higgs va ser rebut ahir amb una gran ovació quan va entrar a l'auditori del CERN a Ginebra on es feia la presentació. "Crec que el tenim", li va dir orgullós el director general de l'entitat, Rolf Heuer. La partícula va ser descrita el 1964 per un grup de físics, entre ells Higgs. És l'únic ingredient que quedava per contrastar empíricament dins del model estàndard de la física de partícules. Si no se n'hagués confirmat l'existència, hauria calgut una nova teoria per explicar l'origen de la massa de les partícules subatòmiques.
Just després del Big Bang: El camp de Higgs, format per bosons, va generar la matèria
La teoria de Higgs diu que just després del Big Bang les partícules no tenien massa. El ràpid refredament de l'univers va generar un camp de força -el camp de Higgs- que, en interactuar amb les partícules, les va dotar de massa: com més interacció, més massa obtenen. El bosó de Higgs és la partícula més petita que conforma aquest camp de força. Sense el bosó, les partícules no tindrien massa i, per tant, no hi hauria àtoms ni matèria ni vida a l'univers.
Un any i mig de dades: Els científics han observat un quadrilió de col·lisions de protons
Els científics del CERN han analitzat les dades recopilades entre 2011 i 2012 a l'accelerador de partícules LHC. Allà s'hi han fet un quadrilió de col·lisions de protons a altes energies per estudiar les relacions entre partícules i forces. En la col·lisió, el bosó de Higgs apareix durant una ínfima fracció de segon i es desintegra en altres partícules. Per trobar-lo calia mesurar els productes de la seva desintegració, segons Atlas. El desembre del 2011 s'havien descartat molts rangs d'energia de col·lisió i s'havia reduït la forquilla on es podria trobar el bosó als 115-130 GeV.
La partícula de Déu: El sobrenom del bosó de Higgs prové d'un llibre de Lederman
A Peter Higgs no li agrada el sobrenom que han donat al seu bosó. El 1994 el Nobel de física Leo Lederman s'hi va referir en un llibre titulat The goddamn particle , la partícula punyetera, per la dificultat de trobar-la. A l'editor no li va fer el pes i va canviar el títol per The God particle , la partícula de Déu.
