Diagnòstic del professorat

Barcelona“És important que ens posem al costat del professorat. Sovint sembla que el culpable de tots els fracassos de l’escola sigui el docent, però hem de ser conscients que és el professorat que hem format”. La reflexió és de Xavier Melgarejo, doctor en pedagogia, i un dels analistes del món educatiu convocats ahir per la Fundació Jaume Bofill al Palau Macaya de Barcelona per analitzar quines estratègies pot aplicar Catalunya per millorar la feina que fan els mestres. Els experts tenien sobre la taula les conclusions de l’última Enquesta Internacional d’Ensenyament i Aprenentatge (Talis), elaborada per l’OCDE i publicada al juny, que suspenia la formació i la supervisió que rep el professorat de l’Estat. Les dades de l’informe -una enquesta dirigida a mestres i equips directius d’educació secundària bàsica- revelava que un 87% dels docents mai han observat la classe d’un col·lega, una xifra molt més elevada que la mitjana de la trentena d’estats analitzats (48%). El 69% dels mestres de l’Estat tampoc han impartit mai classes de manera conjunta amb altres companys i el 36% no han sigut avaluats de manera formal pels seus superiors.

Julie Bélanger, analista de polítiques educatives a la direcció d’educació de l’OCDE i una de les responsables de l’informe Talis, va intervenir en la cita de Barcelona. Bélanger va subratllar els deures pendents que té Espanya en la formació i supervisió del professorat, des de la falta de treball en equip fins al marge de millora en la tasca que desenvolupen els directors. Com a conductor del seminari d’ahir, Enric Prats -secretari del programa de millora i innovació de la formació de mestres promogut pel Consell Interuniversitari de Catalunya- va alertar dels dèficits que cal pal·liar, entre els quals el treball col·laboratiu a l’aula. “El professorat treballa de manera aïllada”, va exposar Prats abans que els experts reunits per la Fundació Jaume Bofill iniciessin les sessions per consensuar mesures.

L’aula com una caixa negra

La jornada d’anàlisi de l’enquesta Talis -que recull només estadístiques estatals i no catalanes- va servir per fer un diagnòstic de la situació del professorat i per focalitzar les àrees en què hi ha camí per recórrer: la formació dels docents, la manera com han de treballar a l’aula i el tipus d’avaluació que han de rebre. Els analistes van recomanar vincular la formació inicial dels professors amb la pràctica a les escoles i implicar el conjunt del sistema en la millora d’aquesta formació. Pel que fa a la feina del mestre, els experts van aconsellar normalitzar l’observació de les aules com un potencial d’aprenentatge per als docents, construir una cultura d’equip que permeti fer classes conjuntes i millorar l’organització del temps dels docents. “Hem de fer un canvi per acabar amb l’hermetisme del professorat. S’han d’obrir les aules: passar de les caixes negres a les peixeres de vidre”, va il·lustrar Prats. Els analistes van proposar flexibilitzar l’avaluació i tenir en compte el valor afegit que aporta cada docent. “L’avaluació ha d’anar més enllà de les notes. S’ha de tenir en compte, per exemple, si el mestre és capaç de reduir l’absentisme escolar en entorns complicats”, va dir Prats.