BARCELONA

Dones del 36: la plaça de totes les crisis

Pisos de luxe i mancances constructives caracteritzen l’espai

Va néixer literalment envoltada de polèmica. Les reixes que, de nit, en restringeixen l’accés als no veïns van indignar bona part del barri barceloní de Gràcia -i la rodalia-, que hi veia una privatització de l’espai públic. Una restricció especialment flagrant per a una plaça que porta el nom de les Dones del 36 i que, per tant, vol ser un tribut a la llibertat. D’això farà cinc anys aquest agost, però els xiulets i la guerra de banderes -republicana espanyolaversusestelada- que van marcar la inauguració oficial d’aquest espai gracienc formen part de la història més recent de les polèmiques de la ciutat. I, amb tan poc temps, la plaça, que es va envoltar de pisos d’alt estànding i preus precrisi, n’ha tingut de sobres per deixar clares les seves vergonyes. Ha seguit el pols a la bombolla immobiliària.

Tot just ara està a punt de culminar la reforma que s’hi va fer per solucionar les filtracions que amenaçaven el pàrquing que té a sota. Unes obres, amb un sobrecost de 176.232 euros per a les arques municipals -la factura no es pot carregar al constructor perquè el consistori ja va rebre l’obra en el seu moment-, que es van aprofitar per fer-hi canvis com ara millorar l’àrea de jocs infantils, que havia estat blanc de moltes crítiques. Només el gran banc que presideix la plaça va costar més de 6.000 euros. Tot un símbol d’èpoques passades. I ara l’espai ja evidencia deficiències. I de les grosses.

Malgrat que tots els pisos que gestionava Vèrtix, amb preus que en el moment de sortida al mercat superaven els 550.000 euros per a habitatges de tres habitacions, ja estan venuts, a través d’internet encara es veuen ofertes per llogar algun d’aquests habitatges a preus astronòmics: 1.550 euros per 85 metres quadrats. Les deficiències constructives, en el cas dels blocs de pisos, són visibles en els despreniments de les façanes i en les xarxes verdes que eviten la caiguda de runa. Una imatge poc adequada per a aquest tipus de promocions i que deixa clara la velocitat amb què es construïa en ple boom immobiliari.

La plaça, tot i que tancada a les nits, acompleix, això sí, la seva funció social i a les tardes no és estrany trobar-hi més d’un centenar de nens jugant i molts gossos esbargint-se. Ara, amb la reforma i després de les intenses demandes de la veïna escola Reina Violant, s’hi ha millorat la zona infantil. “Nosaltres feia temps que reivindicàvem que calien jocs per a nens més grans, de més de set anys, i ara, aprofitant l’obligada remodelació, s’ha atès la petició, i els mateixos nens han presentat les seves propostes”, explica Martina Gasull, de l’AMPA del centre, que també remarca que s’ha solucionat el problema amb algun d’aquests jocs que s’havia vist que resultava perillós per als petits. Lamenta, però, que es mantinguin les reixes, un element que ja sembla inamovible, i que s’hagi hagut de reparar tot en tant poc temps.

“Nosaltres també marxem”

Un dels problemes difícils de solucionar és la convivència nens-gossos. Ara s’estudia tancar les àrees verdes i, a més, s’estan instal·lant pilones per evitar l’entrada de vehicles a la plaça, cosa que ha posat més en alerta els pocs negocis que encara queden a Dones del 36. Dels set espais comercials, de fet, només dos estan ocupats. Fa un temps que als baixos on hi havia l’espai la Ludoteka ja s’anunciava que ells també tiraven la tovallola, com han fet molts dels locals que han intentat sobreviure en aquest espai. “Nosaltres també marxem”, deien els responsables d’aquest local, després de batallar inútilment per aconseguir una llicència de cafeteria. Lamenten les reparacions constants que havien de fer-se a la plaça. Ara hi ha oberts un estudi d’arquitectura, Zest Architecture, que comparteix local amb una empresa que es dedica a l’exportació de productes ibèrics, i una escola de pole dance.

Co Govers, de l’estudi d’arquitectura, explica que tenir el despatx a la plaça no és un handicap per a ells perquè la gent no hi ha de passar per davant, sinó que ja hi va amb cita prèvia, però critica la mala qualitat amb què es va construir: “És molt típic de l’època, venen pisos de luxe però no inverteixen en acabats ni en materials”. Tots aquests establiments de la plaça, a més, han de conviure amb els gossos i les pilotes de futbol dels partits improvisats. S’estan en un espai a mig camí entre la plaça i el parc que ja ha deixat clars els seus dèficits. Tant constructius com de manteniment.

Més continguts de

El + vist

El + comentat