Estafes cada cop més sofisticades

BacelonaEl cap de la unitat central d'estafes dels Mossos d'Esquadra remena tots i cada un dels forats i botons del caixer automàtic cada cop que treu diners. L'exploració és tan minuciosa que un dia mentre retirava 40 euros d'un banc a Platja d'Aro va descobrir que a l'escletxa per on surten els bitllets hi havia una placa metàl·lica enganxada amb cola. El subinspector Sergi Martínez Wall només va haver d'esperar uns minuts per topar-se de cara i detenir l'estafador, que una estona abans havia col·locat aquest parany per atrapar els bitllets i fer creure a les ingènues víctimes que el caixer no funcionava. Aquesta estafa, coneguda com a cash trapping , va aparèixer per primer cop el 2009 i ara torna amb força. "L'únic que ha de fer el delinqüent és esperar una estona, vigilar i tornar al banc per retirar els diners que han quedat atrapats", explica aquest policia.

El caixer és un objecte cobejat pels estafadors però les noves tecnologies faciliten cada cop més la còpia de targetes de crèdit sense haver d'esperar les víctimes al banc. Clonar-les és fàcil. Només cal un petit aparell que venen en qualsevol botiga informàtica. A més, les dades viatgen d'un costat a l'altre del planeta a través d'internet. Algunes xarxes ofereixen la numeració d'una banda magnètica per uns 100 euros. "Fins i tot hi ha tutorials penjats en webs que expliquen com falsificar-les", diu Martínez Wall. "En els caixers, si tenim dubtes, el millor és canviar de lloc. Hi ha una altra regla simple per evitar disgustos que és posar la mà sobre el teclat quan escrivim el número secret", afegeix.

És el que no va fer la Laura Segú, de viatge a l'Argentina. Confiada, va rebre diversos missatges al mòbil del banc alertant-la que s'havia quedat sense fons. Li havien sostret 4.000 euros del compte corrent. "A l'hora de pagar en una botiga, el de la caixa em va copiar la banda mentre algú de la cua, que estava conxorxat, va veure el meu número secret", lamenta aquesta noia.

Transacció "podrida"

Segons els Mossos, repunta un altre tipus d'estafadors que s'aprofiten de les grans fortunes. És el que es coneix com a rip deal , que literalment vol dir "transacció bruta o podrida". Aquests delinqüents, normalment originaris de països de l'est d'Europa, simulen que volen comprar propietats i cases d'alt valor, que surten a la venda a partir de 500.000 euros. Els suposats compradors aparenten tenir molta solvència econòmica. Porten rellotges cars, es vesteixen amb les millors marques i condueixen vehicles de gamma alta. Per ensarronar les víctimes les conviden a hotels i restaurants luxosos. Quan les tenen enganyades proposen tancar la compra però amb una condició: demanen un intercanvi de bitllets de 500 euros per altres de més petits de 50 i de 20. Si, per exemple, la propietat val mig milió d'euros proposen canviar-ne 50.000. Queden en un hotel o enmig del carrer i es consuma l'estafa. "Els delinqüents marxen amb els bitllets reals però les víctimes s'adonen després que els han donat fotocòpies en color o fins i tot papers de diari. Estan ben empaquetats i el primer i l'últim bitllet sol ser real per evitar que les víctimes els comptin", diu Martínez Wall.

Falses fuetades cervicals

Hi ha un altre clàssic de les estafes que ara guanya terreny. Les asseguradores han detectat nous conductors que pacten amb coneguts o familiars per simular que han tingut un accident. Alguns s'han accidentat de veritat i no volen pagar la reparació però d'altres aixafen el cotxe expressament per cobrar uns diners. La policia diu que la crisi no ha disparat les estafes però, en alguns casos, sí que les ha sofisticat.

I hi ha una xifra negra perquè sovint les víctimes no denuncien per vergonya. A totes aquestes estafes s'hi sumen les de tota la vida: l'estampeta, els bitllets tintats, el tocomocho , els trilers, els falsos operaris del gas i el natzarè. Tot possible, segons els Mossos, amb tres ingredients: un estafador intel·ligent, una bona posada en escena i una certa ambició de les víctimes.