Guillem Ferrer: "Ara es donen les condicions per a una nova educació, la vertadera"

Guillem Ferrer, l'endemà de la gran mobilització balear per l'educació pública i de qualitat, confessa que encara té ressaca emotiva. Des que va deixar el món del disseny -va ser l'ànima de Camper-, es dedica a cultivar la terra i l'ànima. Va impulsar el moviment slow food a Balears; va fundar el col·lectiu Poc a Poc; col·labora amb l'ecoescola Sa Llavor, a Mancor de la Vall, i des de fa uns anys organitza les jornades Educació per la vida . La novena d'aquestes trobades reunirà, aquest cap de setmana a Pollença, Vandana Shiva, Satish Kumar, Carlos González i Fritjof Capra, especialistes en una nova educació. Guillem Ferrer s'estima més dir-ne "educació vertadera".

Explicau-nos què és i què es fa a Educació per la vida .

Davant la certesa que els sistemes de vida actuals perjudiquen la convivència personal, social i ecològica, hi ha el convenciment que necessitam redissenyar els nostres sistemes. I, per fer-ho, s'ha de començar per l'educació. Per això, de fa anys, intent fer possible una nova educació. Entre les iniciatives, Educació per la vida reuneix experts en la nova educació amb docents per parlar de les solucions que es poden donar a una educació, la reglada, que es demostra en estat de col·lapse.

¿Voleu dir que el sistema educatiu actual no funciona?

No només no funciona, ni aquí ni a la resta del món, sinó que produeix danys col·laterals greus. Encara se segueix el sistema educatiu del XVIII i el XIX, quan es formaven obrers per a les fàbriques. Avui s'educa els joves per fer feina a les empreses, no per crear-les, i molt menys per desenvolupar-se com a persones. Se'ls llança a un món molt frustrant, perquè se'ls forma per fer una feina i, si no en troben, no saben fer res més, ni arreglar la teulada de ca seva, ni tampoc saben tenir les seves necessitats bàsiques cobertes.

Quins creis que són els errors principals del nostre sistema educatiu?

A les escoles i a les universitats hi ha una obsessió malaltissa pel cap, perquè assimili coneixements. S'han oblidat de les mans i del cor. Tampoc no tenen ni promouen una visió holística, i deixen de banda la idea incontestable que tot en aquesta vida està interconnectat i és interdependent. Ara s'ensenya una economia sense ecologia, que etimològicament vol dir coneixement de la casa ;és a dir, que s'ensenya a gestionar la casa sense conèixer-la.

Què proposa la nova educació?

A mi, més que de nova educació, m'agrada parlar d'educació vertadera. És una educació que cultiva l'esperit, ensenya a cobrir les necessitats bàsiques, com són menjar, l'aigua, la roba i la casa, a la vegada que forma en el servei a la comunitat pel bé de tothom. Així que, en línies generals, dels 3 als 18 anys s'ha d'aprendre a cobrir aquestes necessitats essencials, a conèixer-se, a entrar en confiança amb la roda de la vida i a entendre l'art de viure.

I quan ja s'és major d'edat?

Devers els 18 anys es comença la formació per desenvolupar el talent de cadascú. Han après a conèixer-se, per això estan preparats per desenvolupar-lo. També s'aprèn a compartir (no a competir), i s'adquireix la seguretat que servint la comunitat, treballant en bé de tots, aquest món serà millor.

Els convidats d'aquesta edició d' Educació per la vida tenen experiència en aquest sentit. Satish Kumar va fundar l'Small School fa quaranta anys, un centre d'educació holística. Quins resultats té en els qui hi han passat?

Està comprovadíssim que són més feliços (felices ho són les bones persones). També estan més ben preparats per afrontar les distintes situacions de la vida, tant èticament com professionalment. Disposen de més eines per afrontar un aprenentatge que dura tota la vida. Els que avui segueixen aquest model demà seran els líders de la seva existència. Però també podran ser els líders de la comunitat, si ho volen.

Aquestes jornades van dirigides sobretot als docents; com us responen?

Formar el professorat per a la nova educació és essencial i prioritari. El primer any s'hi apuntaren més de mil professors. Enguany n'hi ha més de 500 d'apuntats i encara està oberta la inscripció. La comunitat docent és molt activa i saben que així no anam bé. Tant a les Illes com a Catalunya hi ha molt d'interès i nombrosos exemples d'escoles experimentals.

Em dèieu que vàreu anar a la manifestació de diumenge. Com la vàreu viure?

Amb molta emoció, però no em va sorprendre l'èxit. Per l'experiència de les jornades i els contactes que mantenc amb el sector educatiu, sé que ara es donen totes les condicions per canviar el sistema. Hi ha consens. Els mestres, els pares i els joves no volen aquesta educació, que està totalment fora de temps. Com passa amb la terra, quan es donen totes les condicions només s'ha d'adobar, sembrar les llavors justes i adequades, perquè neixi una vertadera educació per a les futures generacions.