El Govern planteja retirar les ajudes a les escoles de música

Barcelona.El departament d'Ensenyament té previst retirar en els pressupostos del 2014 les subvencions que actualment reben les 160 escoles de música municipals que hi ha a Catalunya, on estudien uns 35.000 alumnes. Les últimes ajudes que va pressupostar el Govern per a aquests centres van ser el curs 2011-2012 i eren de poc més de 8 milions d'euros, uns 230 euros per estudiant. Fonts de la conselleria dirigida per Irene Rigau van confirmar ahir a l'ARA que la prioritat del departament són les llars d'infants, els conservatoris i els estudis artístics, i van reconèixer que difícilment hi haurà una partida per a les escoles de música. Tot i així, des d'Ensenyament es recorda que els pressupostos encara no estan aprovats.

La primera retallada que van patir les escoles de música va ser el curs 2010-2011, en què es va passar de 600 euros per alumne a 460 euros -tot i que inicialment el Govern havia comunicat que serien 300-. El curs següent aquesta quantitat ja es va veure reduïda a 230 euros, i per als exercicis 2012-2013 i 2013-2014 Ensenyament ja no ha pressupostat cap més partida per a aquestes escoles. "La Generalitat ens va dir que hi ha la voluntat de mantenir les ajudes, però també va reconèixer que actualment no hi ha pressupost", va explicar Carles Farràs, el vicepresident de l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), entitat on hi ha adherits 110 centres. "De moment, però, no ens han dit un no definitiu", va insistir Farràs.

La retallada de les subvencions arribarà amb el curs començat i, per tant, un cop més hauran de ser els ajuntaments els que intentin encabir aquest sobrecost en els seus pressupostos de l'any que ve. Un exemple: per al consistori de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) l'eliminació de les ajudes li suposarà una despesa de 71.000 euros. La població baixempordanesa té actualment 310 alumnes que estudien música. "Plou sobre mullat perquè la Generalitat encara ens deu el curs 2011-2012, 2012-2013. En total, més de 140.000 euros", va lamentar la regidora d'Ensenyament, Júlia Vendrell.

"No tenim marge de maniobra"

La regidora va criticar que el Govern encara no els hagi anunciat què passarà amb les subvencions de l'any que ve tenint en compte que la matrícula ja està tancada, les classes van començar a l'octubre i els consistoris ja estan enllestint els pressupostos de l'any que ve. "El curs passat vam encarir les taxes de l'escola un 8% i enguany vam decidir congelar-les pensant que tindríem les ajudes econòmiques. Ara ja no tenim marge de maniobra", va denunciar Vendrell. De moment, l'única solució que veu el consistori és fer un estudi de viabilitat del centre, retallar algunes de les seves despeses i intentar buscar una partida en el pressupost del 2014 per fer front a la falta de subvencions.

Segons el vicepresident de l'Associació Catalana d'Escoles de Música, durant la primera retallada -que la conselleria d'Ensenyament va comunicar per carta- algunes escoles van optar per apujar les taxes als alumnes a mig curs per poder fer front al descens de les ajudes.

La incoherència del PP català amb la llei Wert

El Partit Popular a Catalunya va votar a favor de mantenir la filosofia com a assignatura obligatòria en l'ensenyament secundari obligatori (ESO) i en el batxillerat ahir al Parlament. Aquesta presa de posició és rellevant tenint en compte que una de les característiques de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), coneguda com a llei Wert, és que, precisament, elimina l'obligatorietat d'aquesta matèria. La proposta de resolució que va rebre llum verda de la cambra catalana va ser signada per tots els partits que la integren: CiU, ERC, PSC, PP, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP.