Barcelona.El degoteig de sentències judicials que qüestionen el model d'immersió lingüística i l'aprovació de la llei Wert sintetitzen l'actitud amenaçadora de l'Estat respecte a la llengua. L'escola catalana va viure divendres l'última estocada: una interlocutòria del TSJC que fixa un 25% de l'horari lectiu en castellà. Escarmentada per aquesta actitud hostil, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va situar les coordenades per desxifrar l'ofensiva judicial. "Es pretén imposar a Catalunya via judicial i des del Suprem el model que vol imposar el Partit Popular a les Illes Balears i al País Valencià", va raonar la consellera. Precisament, l'èxit de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears és haver presentat oposició a un model que arracona el català a les aules. El pols plantejat pels docents -amb el suport del conjunt de la comunitat educativa- ha resultat una advertència per a l'executiu popular de José Ramón Bauzá, que no havia tastat fins l'any passat un moviment de contestació ciutadana com el de la marea verda.
L'oposició al decret de tractament integrat de llengües (TIL), imposat per Bauzá sense negociació prèvia amb els docents, va generar una onada de rebuig als centres educatius de les Illes que va desembocar en una vaga indefinida i la gran manifestació del 29 de setembre del 2013, una jornada de protesta sense precedents en favor de la llengua. Els mestres van rebre adhesions d'arreu dels Països Catalans per la seva lluita decidida en defensa de l'escola pública en català. Aquesta actitud, testimoniada ahir a Barcelona per Margalida Caldentey -en representació de l'Assemblea-, no va servir per derogar l'aplicació del TIL, però sí per activar l'esperit de lluita.
