Publicitat
Publicitat

Josep Pàmies: “Ens volen atemorir amb l’Ebola perquè hi ha milions d’interessos econòmics”

Natura Aquest horticultor de 66 anys cultiva més de tres-centes herbes medicinals, moltes prohibides en el sistema sanitari. També fa anys que coopera a l’Àfrica per curar, amb herbes i llavors, la malària, el dengue, la lepra i també l’Ebola

Josep Pàmies és pagès i horticultor. Explica que les unitats de dolor de molts hospitals li envien els pacients al seu hort, a Balaguer, a la recerca de l’herba medicinal que en el sistema sanitari no poden receptar. Fa tretze anys que la seva vida va canviar. Va ser quan va descobrir l’estèvia. I en fa cinc que va engegar l’associació Dolça Revolució, una entitat que coopera a l’Àfrica per intentar curar malalties com l’Ebola. Tot el que explica en aquesta entrevista crea polèmica i les seves teories són considerades com a minoritàries.

Com està? Superada, l’angina de pit que va tenir?

Sí, estic bé. Si no controlo les emocions, tinc dolors físics. He passat anys difícils, quan m’amenaçaven amb expedients i amb sancions econòmiques per cultivar estèvia.

Encara està prohibida?

Només n’està permesa la comercialització en sucre (edulcorant) amb un 95% de refinament. Però se’n pot comprar a tot arreu de la seca i de la tendra amb propietats medicinals. Nosaltres vam ser els primers a vendre’n, i continuem fent-ho.

Actualment l’Ebola és el seu cavall de batalla. He llegit al seu blog (www.dolcarevolucio.cat) que Dolça Revolució està treballant a l’Àfrica amb cooperants per difondre la solució al virus.

Sí. Amb el virus de l’Ebola, que va aparèixer misteriosament el 1976, ens volen atemorir, però no ens donen cap solució. En canvi, hi ha hagut altres motius per alertar la població de perills més greus i s’han silenciat.

Quins?

Recordes Erkimia, de Flix? Produïa, per a pinsos, fosfat bicàlcic que contenia poloni 2102 en unes proporcions que superaven cinc vegades les permeses per la Unió Europea. Era un producte radioactiu, que es feia servir en milers d’aliments. I, en aquest cas, es decideix callar i no dir-ne res a la població. Per què es vol crear alarma social d’alguns temes i d’altres no?

Per què?

Perquè interessa fer-ho quan al darrere hi ha una indústria farmacèutica. Ara mateix Monsanto ja està provant de fer vacunes contra el virus de l’Ebola.

I com pot ser que ja hi hagi vacunes contra l’Ebola?

Perquè els EUA van patentar-ne el virus. Per tant, Monsanto el té i en posa el gen a panís modificat. Creuen que la vacuna provocarà anticossos, però no ha funcionat.

Qui més està treballant amb la patent de l’Ebola?

La multinacional Glaxo Smith, a qui l’OMS ja ha donat l’autorització perquè en faci un principi de vacuna, i que està provant en animals, i Mapp Farmaceuticals, que està experimentant-ho amb tabac transgènic promocionat econòmicament per Reynolds American.

¿Tothom depèn de la patent nord-americana?

Exacte.

I ningú hi pot fer res?

Sí que hi podem fer alguna cosa. Popularment s’han fet servir plantes medicinals per curar diarrees hemorràgiques i febres resistents. A l’Àfrica, Dolça Revolució treballa amb cooperants de petites ONG que intenten fer arribar al nucli infectat tres herbes efectives. Són la Garcinia kola ( bitter kola ), l’ Artemisia annua i, la tercera, la Moringa oleifera. Totes tres, preses, són efectives perquè augmenten les defenses del sistema immunitari i, per tant, les persones es curen, perquè l’Ebola és un virus en què ha de fer net el mateix sistema. Ara bé, la població desnodrida de l’Àfrica té unes defenses baixes i, per aquest motiu, no s’hi pot enfrontar. Si, malgrat tot, amb les herbes no n’hi ha prou, apliquem als malalts un producte denominat diòxid de clor (desinfectant legal d’aigües), que es capaç de controlar una malària en 12 hores i l’Ebola en 3 dies.

¿Els cooperants de l’associació Dolça Revolució han pogut entrar al nucli de la infecció?

No els deixen entrar-hi. Ho han intentat portant a les mans les tres herbes i el diòxid de clor. Tan sols demanaven protecció policial perquè saben que la màfia del govern africà i dels altres països els hi podien confiscar. Però no els han deixat entrar. No interessa. Hi ha massa interessos econòmics.

Què hi fan, doncs?

Doncs hi entren clandestinament i curen els que poden.

Diu que les unitats de dolors dels hospitals li envien pacients per curar-se o per millorar malalties. Quines són?

El càncer, amb l’herba Kalanchoe. La marihuana, per a malalties com el càncer, l’esclerosi múltiple, l’artrosi i l’artritis.

Els metges no poden receptar-les?

En l’engranatge del sistema sanitari no interessa curar, sinó cronificar.

Tot ho explica amb seguretat.

No estic sol. Això també ho va assegurar el premi Nobel de medicina Richard J. Roberts, que va dir que quan hi ha un medicament que cura, la indústria farmacèutica el reconverteix perquè cronifiqui la malaltia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT