CANVIS A L'ESCOLA

L'alimentació ecològica demana pas als menjadors escolars

Un grup d'especialistes impulsa una associació per assessorar els centres

Nani Moré treballava com a cuinera d'un restaurant, i un canvi personal i professional la va portar a la cuina d'una residència. "A la restauració sempre havia treballat amb aliments i aquí vaig descobrir els productes", explica. Es refereix als aliments precuinats o modificats, des de la verdura congelada fins al peix de piscifactoria, com ara el panga, passant per hamburgueses congelades que tenen fins a 40 ingredients. "La majoria d'empreses que ofereixen aquest servei treuen bona part del benefici de posar productes en lloc d'aliments, perquè són de baix cost i requereixen poca manipulació, de manera que estalvien en la compra i en el personal", denuncia. I deixa clar que aquests menjadors "no tenen qualitat".

Convençuda que les coses es podien fer d'una altra manera, Moré va deixar la residència per intentar posar en marxa un projecte propi, basat en el menjar de qualitat, a la cuina d'una escola bressol, i se'n va sortir. "Aquest ja és el sisè any del projecte, i a més estic fent un menú al mateix preu que la resta d'escoles", explica Moré, que ja treballa amb tres centres. "Tothom diu que costarà més, però no és així, costa el mateix", afegeix Moré, que detalla que la diferència entre un tipus de servei i l'altre és que en el seu cas només hi ha beneficis per oferir un servei "i no pel menjar".

Joan Maria Ribas i la seva dona tenien un restaurant a Barcelona i el van tancar per obrir-ne un a Vic "buscant la filosofia del producte ecològic i la relació directa amb el productor". Quan va esclatar la crisi van pensar que el sector de la restauració tindria problemes, van tancar el restaurant i van voler aplicar aquesta mateixa filosofia als menjadors escolars. "Teníem el coneixement de la part de cuina i hem anat aprenent la part de la gestió", relata Ribas. La seva empresa, Ecomenja, no ha parat de créixer i ja serveix prop de 1.500 menús diaris a set escoles catalanes. "Volem un 95% de producte ecològic i un 70% de producte de proximitat", explica Ribas, que afegeix que conceben el servei de menjador "com un servei educatiu" i que "també és important la funció educativa del menú".

Difusió de la filosofia ecològica

A més d'oferir el seu servei de cuina a escoles bressol, Nani Moré va voler difondre "la diferència entre omplir panxes i alimentar persones" a través d'un documental, El plat o la vida, que durant els últims dos anys ha anat presentant a ajuntaments i escoles d'arreu de Catalunya. "Hi ha llocs que són sensibles al canvi però no saben on anar", lamenta Moré. Avui tot just una quinzena d'escoles de les 2.800 que hi ha a Catalunya tenen un servei de menjador amb filosofia ecològica. "Però sabem que hi ha capacitat", afegeix. Amb l'objectiu que la idea s'estengui molt més, ella i altres especialistes impulsen l'Associació Menjadors Ecològics.

A través d'una campanya de micromecenatge volen recaptar 7.160 euros que servirien per constituir l'associació i per crear una pàgina web que documentaria la realitat actual dels menjadors ecològics, amb un mapa interactiu de les escoles bressol i escoles que ja ofereixen el servei i una guia de productors i distribuïdors ecològics. A més, l'associació vol oferir assessorament i formació a les escoles interessades en un canvi. Sense ànim de lucre i sense oferir la gestió del servei, sinó només acompanyament extern.

"La idea no és canviar l'empresa que gestiona el servei sinó canviar la manera de treballar", explica Moré. "És molt més fàcil, perquè l'empresa ja és allà i potser té un contracte per a molts anys", afegeix. Moré assegura que, quan les escoles o les famílies demanen canvis, les empreses donen tota mena d'excuses, per preservar els beneficis. "Però nosaltres podem fer un estudi per veure quins aliments poden aconseguir pel mateix preu que estan pagant. Ho podem fer tots junts. Fer un canvi sense excloure l'empresa".

Més continguts de

El + vist

El + comentat