L’aventura olímpica de Rio s’emmiralla en Barcelona

Enviat especial a Rio De JaneiroEl Museu d’Art de Rio de Janeiro va obrir les portes l’1 de març d’aquest any, una estrena que coincidia amb l’aniversari de la ciutat carioca, tensionada pel calendari des que va assumir el desafiament dels Jocs Olímpics del 2016. Des de la privilegiada situació de la terrassa del museu s’observa la façana litoral i el vell port, un espai que es transformarà en l’anomenat Porto Maravilha, l’ambiciós projecte de renovació urbanística d’una zona avui degradada que acull antics magatzems en desús, molls infrautilitzats i carrers amb trànsit dens. El museu és el primer gran equipament municipal enllestit de Porto Maravilha, una àrea d’acció de cinc milions de metres quadrats, símbol de l’operació de cirurgia que s’aplicarà a Rio coincidint amb la cita olímpica i el Mundial de futbol d’aquest estiu. Al seu davant, amb el Pão de Açúcar de fons, només es veu l’esquelet del Museu d’Amanhã, encarregat a l’arquitecte Santiago Calatrava, una altra obra de pressupost astronòmic -més de 100 milions d’euros- que acumula tres anys de retard.

Rio de Janeiro ha decidit ser ambiciosa. Entén que té l’oportunitat de posar-se al dia i el seu model és Barcelona, que va treure rendiment als Jocs per projectar-se i transformar-se. “Es Jocs estimulen la iniciativa. Ens serveixen d’excusa per dur a terme intervencions que la ciutat necessita”. La reflexió és d’Alberto Silva, president de l’Empresa de Desenvolupament Urbà del Port de Rio (CDURP), que administra el canvi urbanístic integral a la zona portuària. Amb representants de Porto Novo, l’empresa concessionària que executa les obres, Silva va guiar dimecres l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, pels racons del futur Porto Maravilha. “Barcelona és el millor exemple que tenim de ciutats que han recuperat l’àrea portuària. I és un model idoni de com es pot canviar la dinàmica d’una ciutat”, raonava Silva.

De Barcelona n’interessa com es van aprofitar zones degradades i es va establir una nova relació amb el mar, així com la fórmula per trobar l’equilibri en l’edificabilitat. Rio pretén tenir resolt el cos d’aquesta gran renovació urbana el 2016, tot i que les autoritats locals consideren que el canvi té recorregut més enllà de la cita olímpica. “És una transformació espectacular, equivalent a 500 illes de l’Eixample. Resulta una satisfacció veure que s’utilitza tant el model de ciutat de Barcelona”, afirmava Trias després de la visita. A la zona del port s’hi alçaran hotels i oficines, hi circularà el tramvia i desapareixerà un gran viaducte reservat al trànsit -l’autopista perimetral-, una barrera que avui frena la integració de la ciutat amb el mar.

Donar vida a un teixit degradat

La capital catalana ha tingut un paper cabdal en la renovació de la façana litoral de la metròpoli carioca. Barcelona Regional -l’agència que desenvolupa projectes de transformació urbana-, juntament amb el despatx d’arquitectes Alonso Balaguer i Riera, han dut a terme el pla director de Porto Maravilha.

“És una de les reformes urbanes més grans que s’estan fent al món. Es tracta de donar vida a un teixit urbà que avui està degradat i ha quedat obsolet”, explicava Ignasi Riera, director internacional del despatx català encarregat de la rehabilitació. Aquests arquitectes també han desenvolupat el projecte d’una illa de 1.300 habitatges d’ús provisional durant els Jocs, pensats per acollir àrbitres i periodistes. La construcció, que ocupa 300.000 metres quadrats, va començar l’any passat i hauria de finalitzar a finals del 2015. Rio té ambició, però també molts deures per fer. La transformació urbana és una obra faraònica i les instal·lacions olímpiques acumulen retards. Un exemple, tot el transport cap a Barra da Tijuca, seu de diverses competicions, depèn de la nova línia de metro, i l’obra va endarrerida, mentre que el complex esportiu de Deodoro ni ha començat. I l’estadi Engenhão, seu de les competicions d’atletisme i casa del Botafogo de futbol, continua tancat per deficiències en l’estructura.

La pressió del COI

Davant d’aquest escenari, el Comitè Olímic Internacional (COI) va tornar a exercir pressió pública sobre Rio pel retard en la construcció de les instal·lacions esportives. En la reunió del comitè executiu a Turquia, fins i tot es va plantejar un pla B si no es compleixen els terminis.

El president del COI, Thomas Bach, va admetre la seva preocupació, però qui va parlar més clar va ser Francesco Ricci Bitti, president de l’Associació de Federacions Esportives Olímpiques d’Estiu. “És la situació més crítica en els últims 20 anys pel que fa a preparatius per a uns Jocs”, va advertir. El ministeri d’Esports brasiler va assegurar que “es compliran tots els terminis”. “L’any 92 també vam passar males estones i el COI ens va fer crits d’alerta”, va recordar Trias, que tanca a Rio el seu viatge institucional pels EUA i l’Amèrica Llatina.

El fill de l’alcalde de Rio i la samarreta del Barça

A més de visitar el projecte de Porto Maravilha, Xavier Trias va reunir-se amb l’alcalde de Rio Janeiro, Eduardo Paes, al Palacio da Cidade. La trobada va servir per ampliar el primer conveni de col·laboració firmat entre les dues ciutats el 2009. Però Paes també volia conèixer de primera mà l’experiència de Barcelona, i l’aprofitament posterior de les infraestructures per part de la capital catalana. En aquest contacte entre alcaldes, Trias va obsequiar Paes amb una samarreta del Barça firmada per Messi i Neymar -poques hores després el Barça cauria eliminat a la Lliga de Campions-, així com un llibre d’El Celler de Can Roca. L’alcalde de Rio li va entregar un petita mostra de l’autopista perimetral, un viaducte que es demoleix perquè la ciutat guanyi proximitat al mar, i una petita caixa amb els principals símbols de la capital carioca. La nota curiosa de l’acte la va oferir el fill de Paes, que anava vestit amb la samarreta de la selecció espanyola i va acabar fotografiant-se amb els dos alcaldes mostrant l’equipació del Barça.